Som eina de combat

ELECCIONS A JUNTA I CLAUSTRE: PROGRAMA COMPLET PER AL CURS 2012/2013

Intervencions del SEPC al Clasutre 1 de març de 2012

Intervenció de la claustral per la Facultat de Geografia i Història sobre l'actual situació econòmica de la Universitat de València: 

L'actual situació de crisi econòmica en què ens trobem està suposant importants retallades i reformes educatives en la nostra Universitat. Davant aquesta situació econòmica tant negativa, la pròpia Universitat ha començat a desenvolupar diverses retallades que ens afecten, en primer lloc i principalment, a les estudiantes i als estudiants.

.

Així, des del SEPC volem denunciar la postura merament negociadora que està adoptant la Universitat amb la Generalitat. Exigim que l'equip rectoral deixe d'adoptar aquesta actitud de submissió perquè el que està aconseguint no és altra cosa que augmentar, dia rere dia, el deute de la Universitat fins el punt que s'ha fet necessari demanar préstecs a entitats bancàries i involucrar empreses externes en el nostre finançament, fent de tot això un cercle de deutes que desemboquen en la progressiva privatització de la nostra Universitat.

Mentre hi hagen empreses externes vinculades als nostres centres, és a dir, un finançament privat, es generarà competitivitat entre les universitats. Per aquest camí sols avancem cap al model “d'Universitat-empresa”.

Des del SEPC afirmem i defensem que la Universitat ha de ser una eina de coneixement i cultura. Denunciem que l’estudiant no podem ser tractat com uns consumidors de coneixements ni tampoc com mers clients; les estudiantes i els estudiants som persones crítiques en formació.

Davant aquestes retallades, conseqüència dels vostres errors, defensem un model d'ensenyament que ens permeta accedir als coneixements sense cap trava acadèmica ni econòmica. La Universitat ha de ser d’accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l’administració pública.

S’ha d’entendre la Universitat com una Universitat plural, totalment horitzontal i accessible a qualsevol ciutadà que vulga formar-se. La Universitat ha arribat a un punt on es viu una situació financera precària, que ja fa massa temps que arrossega. Aquests últims mesos, aquesta situació s’ha vist accentuada per les retallades pressupostàries imposades pel govern de la Generalitat. Aquestes retallades afecten negativament l’ensenyament i, sobretot, afecten a la seua qualitat. Així, ahir mateix es feia públic que la Universitat oferirà les mateixes places per al curs 2012/2013 però reduirà grups docents. És a dir, més alumnes per classe. Açò suposa, a més, acomiadar uns 375 professors associats. Què se n'ha fet de la qualitat, senyor Rector?

Trobem necessari que la Universitat pressione i pare els peus a la Generalitat. Cal deixar l'actual submissió i adoptar una postura activa que exigisca d'una vegada per totes un compromís ferm de la Generalitat per saldar els deutes amb la nostra Universitat, la de totes i tots. 

Intervenció de la Claustral per la Facultat de Magisteri sobre el model d'ensenyament: 

La situació de l’ensenyament en general –i, en particular, de l’universitari- ha arribat a un punt de no retorn; ens trobem davant d’una situació greu, davant la qual cal replantejar-nos algunes bases i reformular les nostres maneres de funcionar. Per això, en el seu informe, hem trobat a faltar una major autocrítica i reflexió entorn a què s’ha fet malament i cap on hem de guiar ara la nostra actuació.

Des del SEPC creiem que parlar sobre el tipus d’universitat que volem implica parlar del tipus d’ensenyament que volem. I parlar de l’ensenyament que volem implica pensar en la societat per la qual lluitem.

Poden semblar o són plantejaments massa grans, massa ambigus, gens concrets i amb nul contingut pràctic ara per ara. No obstant, creiem que és important, arribats al punt en què estem, no vindre-li a parlar de dades que vostè coneix millor que nosaltres, ni de tot allò amagat rere el procés de Bolonya i que poc a poc va fent-se palpable. No cal que entre a repetir que l’EU2015 respon als intents mercantilitzadors de l’ensenyament. Ho vam veure, sense anar més lluny, al passat claustre, amb la proposta del grau d’emprenedoria. La Universitat no pot començar a emetre títols PÚBLICS per ensenyament NO PÚBLICS (i, amb això controlats per empreses i al servei dels interessos d’aquestes). No cal que diguem tampoc que el model que proposa l’EU2015 (a banda de que nosaltres subjectivament podem estar d’acord o no; en aquest cas absolutament no) és objectivament inviable.

El fracàs d’un dels punts relacionats amb aquesta ja ha estat oficialment anunciat: el Campus d’Excel·lència ha estat denegat, amb la qual cosa les universitats públiques valencianes deixaran de percebre 7 milions d’euros amb els quals comptàvem. No sé quines solucions es preveuen per compensar aquests ingressos que finalment no obtindrem, a banda dels ja anunciats (reducció de grups, reducció de plantilla docent, etc ) que provoquen un perjudici directe a la qualitat de l’ensenyament i als intents de renovació pedagògica amb què es tractava de revestir al model de Bolonya.

Els documents que tracten l’EU2015 són un full de ruta, una marcada declaració d’intencions d’allò que es vol fer progressivament amb l’ensenyament: distints processos i per distintes vies però que condueixen a un mateix lloc: la privatització.

És cert que la Universitat també té limitacions i que segurament no pot actuar sempre com li agradaria, però crec que és un ens suficientment potent i amb suficient responsabilitat social com per tindre una política pròpia, més crítica i menys submisa als interessos dels uns i dels altres.

Si fem una metàfora visual podríem trobar una gran part de la societat estirant cap a un costat, els poders polítics i econòmics estirant cap a un altre i la Universitat limitant-se a “negociar”. Davant una situació tan greu creiem que s’ha de fer per part de la Universitat i de tota la comunitat universitària una oposició frontal.

Així, us convidem a estirar amb nosaltres de la corda, a no quedar-vos al mig. Si és així, estic segura que tota la gent que hem pujat abans ací dalt i a tota la gent a qui estem ací representant ens tindreu al vostre costat, per estirar junts en la mateixa direcció. 

Intervenció conjunta del SEPC, BEA i Acontracorrent sobre les darreres mobilitzacions contra les retallades i l'actual situació de l'ensenyament; i sobre la resposta repressiva del govern espanyol. Intervé per part del SEPC el claustral per la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació: 

CONTRA LES RETALLADES

Ahir, 29 de febrer, la comunitat educativa vam realitzar una jornada de vaga estudiantil i vam eixir al carrer, arribant a omplir València amb un èxit que ni tn sols nosaltres ens esperàvem. No ens ho esperàvem però des del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Acontracorrent i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), ho entenem, l’actual context de crisi està sent la justificació perfecta perquè els partits polítics posen el punt de mira en els pilars del ja tradicional Estat del Benestar. No és només la sanitat, no són només els serveis, no és només l’educació, és tota una estratègia de tendència neoliberal que recorda tan perillosament a altes èpoques. Així doncs, és comprensible que l’alumnat, el professoat, i els pares i mares, hagen eixit al carrer:

Ens pugen les taxes un 7.5%. Curs rere curs, l’estudiantat valencià estem patint un augment progressiu de les taxes que ha provocat, entre altres, que els estudiants amb menys recursos econòmics es troben amb serioses dificultats per poder seguir convenientment amb els seus estudis.

La generalitat no paga, s’ho ha gastat tot en esdeveniments i corrupció. Al conjunt d’universitats del País Valencià se’ns deuen més de 900 milions d’euros, dels quals a la Universitat de València li’n deuen més de 290. Això ha dut a l’endeutament de les universitats, que negocien amb pagaments promesos, i que acuulen ja un deute d’interessos amb els bancs de més de 6 milions.

Un model que és privatització. Els convocants de la vaga i de la manifestació, temem pel futur de l’educació. Considerem que l’Estratègia Universitària 2015 és un atac directe a la gestió púbica i d’autonomia universitària de la nostra institució.

La difusió entre l’opinió púbica, per part dels partits polítics governants, del sobrepressupost que hi ha al sistema educatiu. Se’ns acusa d’excesos amb els diners, d’inversions innecessàries i s’intenta generar entre la societat el debat de que cal retallar en educació. Eixes conseqüències ens ha dut entre d’altres coses, a l’eliminació dels grups i l’acomiadament d’associats.

Veiem un futur laboral ben negre, i és que ja és comú escoltar entre les classes que tothom veu com a possibilitat haver-se’n d’anar a estudiar forar. Amb una taxa d’atur juvenil al País Valencià de més del 50%, els i les estudiants ens trobem abocats a emigrar del nostre territori tot i tindre una formació completa. A llarg termini, açò suposa una tragèdia pel nostre país i una economia abocada a un menys qualificat i més precari.

Totes estes raons, junt als problemes que porten arrosegant els col·legis i els instituts, ens han dut a plantejar una jornada de vaga. Creiem que l’educació ha de ser pública i de qualitat , que invertir en la mateixa és invertir en futur i en un treball menys precari.

RESPECTE A LES MOBILITZACIONS

Ahir va ser 29F. Ahir va ser la data que tots els mitjans han començat a situar en els seus pamflets d’immediatesa com la gran jornada de lluita estudiantil. Però ahir va ser, només, 29F. Un dimecres més en la nostra lluita. No estem al carrer perquè ho haja anunciat la TV. Estem ací perquè tots i totes som plenament conscients de la situació històrica que vivim. I no ens anem a anar quan els focus s’apaguen i els locutors connecten amb el temps.

Podríem narrar-vos una per una nostres reivindicacions més concretes. Podríem parlar-vos dels impagaments que asfixien a col·legis, instituts i universitats fins a extrems de mera supervivència, amb centres on la mínima dignitat es manté mitjançant contribucions voluntàries de docents i pares. Podríem explicar la marginació en tot procés de presa de decisions dels i les estudiants i, cada vegada més, de docents i treballadores de cada centre.

Podríem enumerar aquests centres de formació professional on NO es por formar a professionals, perquè no es disposa ni de material. Podríem parlar de la nefasta i increïble llei d’autoritat del professorat , ridiculitzada ahir per l’excercici de responsabilitat i maduresa de milers de nosaltres. Podríem parlar-vos de milers de coses, de milers de manques i problemes, particularitzats en cada institut, en cada col·legi, en cada centre. Però ho hem fet ja en mil espais i ahir va ser un moment diferent.

Potser hages eixit al carrer llegint un” hastag” mediàtic. No ho sabem. Però sigues estudiant, pare o mare, avi o àvia, o simplement ciutadà o ciutadana, dir-te que ahir va ser només 29F. I avui és 1M. No volem haver-te vist ahir i que sentes que ja vas complir. Volem veure’t demà i tots els dies. 

 

Perquè, companys i companyes, la qüestió que està en joc és massa important. Açò no és, o no és solament, una resposta a la repressió. La manifestació i vaga del 29F portava més d’un mes convocada. Aquesta és una cita més en defensa d’un sistema públic que alguns volen destruir. N’hi ha cops en que una societat no entén la importància del que té fins que ho perd. De vegades són aquells ciutadans i ciutadanes que no tenen aquest rang per ser menors d’edat, els que han d’eixir al carrer i cridar-t’ho perquè ho comprengues. Aquesta no és una mobilització estudiantil, és social. Els impagaments no són una retallada simplement, són també una política al servei d’aquest 1% que considera que el 99% som, simplement, mercat i mercaderia.

Així, pensem que la Universitat de València deuria ser pionera en la defensa d'aquesta educació pública i de qualitat, i que no siga còmplice de la desmantellament d'aquesta aprovant plans com l'Estratègia Universitat 2015.

Ahir va ser 29F, i si vas estar en nosaltres, gracies. Però demà la lluita continuarà. I no estem ací simplement perquè ens paguen demà la calefacció. Estem ací per defensar que som ciutadania, que la riquesa social és col·lectiva i no privatitzada, que som una inversió que retorna al col·lectiu molt més del que s'inverteix en ella. Estem ací per defendre que els drets educatius i, que ningú ho perda de vista, el dret a viure o morir segons el sistema sanitari públic o privat, no pot determinar-se amb un bitllet.

Ahir va ser 29F. Avui és 1M. Demà serà 2M. I així es definirà el nostre futur. Així, exigim al claustre que es posicione a favor de aquestes mobilitzacions estudiantils.

I saps, vius, assegues, notes, pateixes, que el que t'estem explicant és cert. En el 29F i en cadascun dels dies següents definim el nostre futur. En el carrer, en les aules, en els hospitals, en el treball, en els bars i en les cases. En tots els espais.

T’esperem demà.

SOBRE LA REPRESSIÓ

Si bé estem acostumats a tot tipus de repressió (lingüística, amb amenaces, etc), la que hem patit estos últims dies ha sigut de caire violent i físic. La policia ha exercit contra els estudiants una violència il·legítima, brutal, desmesurada i injustificada. Però va més enllà: els detinguts han estat més de trenta hores alimentant-se de galletetes i sense poder dormir pels continus canvis de calabós.

Cal dir que la violència apareix en el moment en què arriba la policia. No mai els estudiants hem fet cap mobilització violenta. Solament hem eixit al carrer a exigir allò que ens pertoca.

Tot plegat obeeix a la política d’un estat gens democràtic i palesament autoritari que reprimeix qui no segueix la seua lògica neoliberal. Tot plegat respon també a uns caps polítics i policíacs que són hereus del franquisme. Parle d’Antonio Moreno, que prové de la Brigada Politicosocial del franquisme i que ens considera, als estudiants, el seu enemic. Així mateix, és un motiu clar de a repressió patida, el tarannà violent i autoritari de la delegada de Govern, Sánchez de León, de la qual demanem la dimissió immediata.

Demanem imperativament la depuració de responsabilitats de les autoritats pertinents, car s’ha vist clar el seu descrèdit. No volem que tot quede en un no-res. Ja està bé d’impunitat política i policíaca.

Volem deixar clar que cal que estiguem tots junts. Tots junts per poder exigir més fermament la retirada total dels càrrecs que se’ls imputen als nostres companys detinguts. Uns càrrecs que entenem són totalment injustificats, greus i arbitraris. Per tot això, exigim una major implicació de la institució i de cadascun dels seus estaments.

En resum, front a tota aquesta violència exercida contra el jovent –al més pur estil d’un estat totalitari-, els estudiants estem units i exigim la depuració de responsabilitats, la retirada de tots els càrrecs dels estudiants detinguts i més implicació de tota la comunitat universitària fins aconseguir la retirada dels càrrecs ja esmentada i un vertader ensenyament públic, de qualitat i íntegrament finançat per l’administració pública.

Manifestacions massives a València i Alacant per un ensenyament públic i de qualitat

En motiu de la manifestació convocada per defensar un ensenyament públic i de qualitat, vora 170.000 persones han eixit als carrers, entre València i Alacant, per mostrar la seua oposició front a l'actual política educativa i tot el seguit de retallades i precarietat que estem patint al País Valencià, en concret, i a la resta dels Països Catalans en general. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans hem estat presents amb un lema ben clar: alerta de privatització; buidem les aules, prenem els carrers.

 

La manifestació ha començat a les18.00h a la plaça de Sant Agustí, que estava plena de gom a gom. La gent del carrer l'ha fet seu una vegada més, no s'ha quedat a casa i ha eixit per expressar tot el seu malcontent. No ha sigut fins dues hores després que part de la munió de gent ha pogut començar la marxa, car quan la capçalera ja havia passat pels carrers marcats, la rereguarda encara esperava per poder eixir.

Durant el recorregut i dins el bloc del SEPC, s'han cridat consignes contra la privatització; en favor d'un ensenyament públic, de qualitat i en català; envers les retallades de la Generalitat i contra els polítics aprofitats que ens malgovernen. Així mateix, s'han fet escoltar crits que instaven tothom a lluitar amb una vaga general. Cal dir també, que el bloc ha estat bastit d'universitaris i que hi ha hagut una gran presència de gent d'instituts, com el Lluís Vives de València.

A l'hora de l'acabament, la plaça de la Verge ha hagut de ser desallotjada, a poc a poc, pels mateixos participants de la manifestació, ja que es feia impossible continuar allà mentre un riu de gent no parava d'arribar. Als últims anys, es recorden ben poques manifestacions que hagen estat abonades per tantes persones.

Des del SEPC tenim ben clar que els factors que han portat la gent al carrer, les conegudes retallades, formen part d'una estratègia molt planificada i totalment premeditada per part del consell. Aquest, té un propòsit clar i l'està aconseguint: que els centres educatius mancats de recursos busquen finançament alternatiu allà on pugen. I tots tenim clar que eixa alternativa, si no deixen que siga pública, tomba cap al sector privat.

Com portem fent durant tota la campanya d'aquest curs, volem deixar clar que estem en plena Alerta de Privatització, que cal una major mobilització i consciència, i que no podem deixar de lluitar per tot allò que ja ens estan arrancant de les mans i que conforma la base de les nostres futures generacions: l'ensenyament. Exigim, amb tot el dret del món, un ensenyament públic, popular i de qualitat!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

A 22 de gener de 2012, València

El SEPC davant el Consell de Govern de 17 de Gener

Hui ha tingut lloc una sessió extraordinària amb dos punts del dia: 1. Autorització, si escau, per a la signatura de convenis de col·laboració i 2. Informe i adopció d'acords, si escau, sobre les circumstàncies financeres i de tresoreria de la Universitat de València i el seu efecte en l'activitat universitària.

El segon punt del dia, pel qual s'ha convocat aquest Consell de Govern estraordinari, ha consistit en l'explicació d'un document sobre la situació del deute històric per part de la Generalitat a la Universitat, consistent en més de 270 milions d'euros (en general, a les universitats públiques valencianes es deuen més de 900 milions d'euros) i l'explicació i debat posterior del document “Informe i proposta d'acord als Consells de Govern de les universitats públiques valencianes”.

Aquest darrer, acordat en la reunió que els diferents rectors de les cinc universitats públiques del País Valencià, s'havia de debatre en els Consells de Govern d'aquestes universitats hui mateix. El document explica la situació econòmica nefasta de les universitats públiques valencianes per culpa dels impagaments històrics de la Generalitat i per què, segons ells, s'han vist “obligats a ajustar el pressupost aprovat inicialment per a l'exercici 2011, retardar els programes d'execusió de les seues inversions, recòrrer a diferents instruments de finançament a curt termini i utilitzar la tresoreria generada pels seus recursos propis per suplir la que hauria d'haver aportat la Generalitat Valenciana en compliment de les diferents Lleis de pressupostos anuals”. Per aquestes raons, es proposen una sèrie d'acords que demanen el pagament immediat de les mensualitats endarrerides i una sèrie de demandes a la Generalitat derivades d'aquesta situació.

Durant el Consell de Govern, s'ha obert un debat on s'han vist diversos punts de vista sobre el document: des de l'opinió que s'havia d'aprovar el document tot i no estar d'acord al 100% per tal de donar una visió externa d'unitat de totes les universitats públiques valencianes fins a la proposta de fer una vaga universitària per tal de pressionar la Generalitat.

Finalment, degut a unes queixes, s'ha tornat a redactar el punt quart del document i s'ha aprovat el document.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem fer les següents consideracions:

1. Al Consell de Govern del passat novembre, es va aprovar una retallada de 14 milions d'euros del pressupost de la Universitat degut a l'impagament per part de la Generalitat. Sols una persona va votar en contra d'aquesta decisió: la representant del SEPC al Consell de Govern.
2. L'acord que s'ha pres en aquest Consell de Govern no canvia en res el que s'ha estat fent durant els últims anys. L'actitud de l'equip rectoral segueix sent de servilisme cap a la Generalitat. Davant d'aquesta situació límit, la postura de la Universitat de València i de totes les universitats públiques valencianes ha de ser més ferma que mai. Expressions com “voluntat recíproca”, “ diàleg permanent”, “compromís”, pendents de rebre” o “sol·licitar” (en compte d'”exigir”) a la Generalitat, fa molts anys que les estem sentint i la situació, lluny de millorar, ha anat empitjorant cada vegada més.
3. Pareix que solament quan estan a punt de deixar de pagar les nòmines dels treballadors i treballadores de la universitat comença a estendre's un malestar entre la comunitat universitària, però ja fa molt de temps que estem patint les retallades per part de la Generalitat i del Govern Central i les primeres en patir-ho som les estudiantes, com ja ha passat amb la pujada de taxes, per exemple.
4. Segons el rector, Esteban Morcillo, “en 26 anys mai s'havia vist una situació com aquesta, no sols financera, sinó d'incertesa”. Per això, les mesures per solucionar la situació han d'ajustar-se a les circumstàncies i, de moment, l'única via per pressionar la Generalitat a pagar el deute històric és convocar una vaga general d'universitats.
5. Tanmateix, no podem oblidar que la situació econòmica de les univeristats públiques valencianes, juntament amb la crisi financera actual i els intents de privatitzar el sector públic, no són més que la punta de l'iceberg del sistema capitalista en què vivim i per això hem de construir un nou sistema en el qual siguem vertaderament lliures.

Per un ensenyament públic i de qualitat!

Cap a la vaga general d'universitats!

València, 17 de gener de 2012

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Solidaritat activa amb la Koordinadora del Park Alkosa

La Koordinadora del Park Alkosa, després d'haver estat durant aquests dies duent a terme la seua vaga de fam a un local cedit per l'arquebisbat, va ser desallotjada el passat 4 de gener per ordre de les jerarquies eclesiàstiques. Les veïnes i veïns, però, lluny de rendir-se, van decidir continuar amb la seua lluita i es van traslladar a l'edifici històric de la Universitat de València, al carrer de La Nau.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb la lluita de les companyes i companys de la Koordinadora del Park Alkosa, el quals es troben duent a terme una vaga de fam que dura ja dues setmanes.

 Aquest col•lectiu, que representa tot un exemple d'autorgantizació i dignitat en la lluita pels drets socials i laborals de la classe treballadora, es troba dins d'un conflicte amb l'Ajuntament d'Alfafar, el qual no sols es nega a pagar-los més de 300 000€ que els deu pel seu treball, sinó que a més a més vol trencar l'acord que mantenia fins ara amb les veïnes i veïns d'aquest barri.

La pilota es troba d'aquesta manera a la teulada dels òrgans de govern de la Universitat de València, als quals des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exigim que es comprometin amb la lluita pels seus drets socials i laborals de la Koordinadora del Park Alkosa i els permetin dur a terme la seua protesta a l'edifici de la universitat.

A més a més, fem una crida a tots els membres de la comunitat universitària, alumnes, grups polítics i assemblees de facultat, professors i professores i PAS, per tal de que donen suport a aquest exemple de lluita i s'adherisquen a les diferents mobilitzacions que es duran a terme els propers dies, com ara la manifestació convocada el pròxim 12 de gener a la Plaça de Manises.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Gener de 2012

El SEPC davant la nova imputació a set gironins en motiu dels aldarulls a la UdG

El passat 16 de desembre, la Plataforma UdG, formada per estudiants i professors de la universitat van convocar una concentració de rebuig a Artur Mas, que visitava el campus del Barri Vell de Girona. Els concentrats van arribar fins a les portes d’on es celebrava l’acte on Mas n’era el convidat d’honor, i els Mossos d’Esquadra, per impedir-ne l’accès i que els protestants mostressin la seva negativa davant la presència del president de la Generalitat, van carregar durament contra l’estudiantat i professorat. Després de que més de 20 ferits necessitessin rebre atenció mèdica urgent, tres estudiants van ser detinguts durant unes quantes hores.

D’altra banda, avui dijous, set persones més, un d’ells Personal d’Administració i Serveis de la UdG, han estat imputats. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

• La lliure absolució de tots els imputats ja que entenem que en cap moment van cometre cap de les faltes de les que se’ls acusa.
• La dimissió de l’Equip de Govern de la UdG davant d’un acte d’irresponsabilitat com és no vetllar per la seguretat dels membres de la comunitat educativa. Volem criminal•litzar la brutalitat policial que va autoritzar la Sra. Anna Maria Geli al donar permís al cos dels Mossos d’Esquadra perquè entressin dins del centre universitari.
• Les explicacions pertinents per part del Conseller d’Interior de Catalunya, Felip Puig, en quant que el agents anti-avalots no duien les corresponents plaques de ITP per identificar-los tenint en compte que és obligatori. Tot i així, Salellas, advocat dels tres estudiants ja ha anunciat que procediran a denunciar els fets i la pertinent acusació.

Així doncs, animem a tota la comunitat educativa a sumar-se a les properes mobilitzacions i a mostrar un ferm rebuig als falsos muntatges policials que volen acabar amb el moviment estudiantil dels Països Catalans.

El SEPC dóna suport la "Plataforma d'Estudiants No Comunitaris Contra l'Augment de Taxes" i als seus objectius

 A dia de hui, ens trobem a menys de dues setmanes de l'aprovació de la reforma de la Llei de taxes -prevista per al dia 19- per la qual el PP valencià imposarà, als estudiants no comunitaris (nadius de països de fora de la UE) pertanyents a les universitats públiques del PV, el pagament del cost total dels seus estudis. Cada estudiant no comunitari haurà de pagar la matrícula completa de tot l'any, la qual pot ser de fins i tot 6.000€. La Plataforma d' estudiants no comunitaris contra l'augment de taxes (PENCCAT) ha mantingut ja reunions amb diferents partits polítics i, a més a més, ha exigit al PP que elimine l'article de la Llei de taxes en què s'exposa l'esmentada mesura, adduint que és discriminatori, injust i xenòfob.

  La situació que els estudiants estem patint actualment és molt clara: augments de taxes, privatitzacions, cessió de terrenys a la universitat privada, externalització de serveis, creació d'una elit estudiantil de forma encoberta... i per si fóra poc, ara xenofòbia i retallades en el dret igualitari a l'ensenyament. Aquest projecte de llei xoca frontalment amb el que defensem el SEPC, ja que no es pot concebre una universitat pública i de qualitat que siga classicitzant, ni que tinga la més mínima xenofòbia i discriminació d'estudiants per cap fet.

Però açò no és tot, aquesta ofensiva alienadora i discriminatòria l'hem d'emmarcar necessàriament dins el projecte de l'EEES, que ja per ell mateix és excloent i mercantilitzador de les universitats públiques. A sobre de tot, l'article que el PP pretén imposar d'amagat, dins l'apartat de mesures fiscals del projecte de llei a què fem esment, trenca amb el que l'EEES s'ha omplert la boca per semblar bo: la major capacitat de mobilitat dels estudiants universitaris. Si bé la UE la formen tan sols 27 països, hi ha 40 que participen de les directrius de l'EEES, els estudiants dels quals es veuran totalment afectats per aquest atac que vulnera el dret a la igualtat art. 14 CE.

Les últimes notícies diuen que el PP valencià hauria pogut matisar el text, i conferiria a les universitats el poder de cobrar més pel crèdit als estudiants no comunitaris que no tingueren residència legal a l'estat espanyol. La pretensió de multiplicar per cinc el preu de les actuals matrícules hauria pogut quedar reduïda a una multiplicació per tres o per quatre, encara sense confirmar. De la mateixa manera ens posicionem fermament en contra.

Per tot açò, i perquè sols és un assaig del que l'Estratègia Universitat 2015 vol imposar en a la totalitat dels estudiants, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, donem suport total a la Plataforma d' estudiants no comunitaris contra l'augment de taxes i, per tant, ens unim a la seua lluita, d'ara en avant la nostra lluita. Defensem la universitat pública, defensem la universitat de qualitat, per a TOTS, en igualtat.

*Per a més informació: http://plataformaestudiantesnocmunitariosvlc.wordpress.com/