Article publicat al número 371 del períodic Nou Dise de l'11 de novembre de 2010.
Fa dos anys, aquest diari publicava en plenes mobilitzacions contra el procés privatitzador de la Universitat (conegut popularment com a procés de Bolonya i abans anomenat institucionalment EEES -ara Estratègia Universitat 2025-) una auto-entrevista del llavors vicerrector de Convergència Europea i Qualitat, Antoni Ariño, amb aquesta entrevista, pretenia punt per punt desmuntar els arguments i les raons que defensàvem els estudiants donant certa superioritat institucional a les seues respostes.
Estaven en superioritat, ho sabíem, tenien més informació que nosaltres i una cadira que legitimava les seues paraules i feien creure que érem uns alarmistes, nosaltres teníem la raó però en aquells temps no podíem fer res més que deduir el que podria passar a partir de l'aplicació, suposicions, però ara ha arribat el més dur, l'aplicació del procés de Bolonya i la constatació que malauradament, s'estan acomplint tots els pronòstics que fèiem i que com abans, l'equip Rectoral calla i atorga.
Podem repassar l'entrevista punt per punt i vore com no ha passat res del que dia Arinyo i sí el que es preguntava, esperem que Arinyo no es vulga vendre cap llibre més d'Arinyo al país de les meravellEEES i que l'equip rectoral aprofite el seu accés a les auto-entrevistes per explicar perquè està passant el que passa.
Els crèdits ECTS han augmentat un 10'25% respecte els crèdits de la llicenciatura, amb la qual cosa, el preu total dels quatre anys de Grau supera als cinc de la Llicenciatura i tot i la superació econòmica, l'equiparació a títol no es produeix ja que per obtindre les mateixes competències que s'adquirien amb la llicenciatura has de cursar un post-grau obligatòriament.
El preu del postgrau encara és més elevat, per tant ens trobem que els estudiants del nou pla hauran de sufragar un cost quatre vegades major que el que costava anteriorment l'estudi i per si fora poc, part de les hores pagades actualment són referents al treball a casa.
I si d'una banda pugen les taxes, d'altra trobem que es redueixen les ajudes, només en aquest any s'han reduït més d'un 50% les beques d'ajudes als estudiants respecte les de l'any passat, d'aquesta manera s'està carregant a les butxaques de tots els estudiants el cost d'una reforma imposada i dissenyada pels mateixos que ens han portat a l'actual situació de crisis econòmica.
Però les retallades no són només econòmiques, en trobem en molts llocs com a les aules, on cada vegada hi ha grups més nombrosos impossibilitant així l'aplicació de la nova docència que es suposa que s'està pagant, d'altra banda, la retallada també afecta la docència en valencià, il·lustrant és l'oferta de màsters en valencià que no arriba ni a un 10% del total de l'oferta de la UV.
I açò és només el que estem patint ara, però el futur, si no fem res per canviar-ho s'esperà encara més negre, amb l'EU2015 les empreses podran arribar a controlar la gestió total de les universitats, i tot açò amb l'ajuda del nou Pla Plurianual de Finançament de les Universitats Valencianes que ha signat el Rector Morcillo i que redueix la inversió de la Generalitat al 45%, la resta serà segons les activitats que faça la universitat siguen rentables o no per a la societat, és a dir, per a les empreses.
Podem resumir que el resultat de la suma de Bolonya més crisi és igual a un futur precari, però encara estem a temps de poder canviar totalment el rumb d'aquesta deriva, per això és necessari que la comunitat educativa s'organtize i es mobilitze per fer front a aquestes retallades i construir l'ensenyament públic que totes volem.
Arnau Alonso, estudiant i membre del SEPC.
