Aquest nou curs molts l'hem començat amb una exclamació entre sorpresa i ràbia: “La meua matrícula és el doble de cara que altres anys!”. Efectivament, enguany estem vivint el salt més gran en un procés d'augment de taxes universitàries que des de fa alguns anys ja apuntava cap a aquesta tendència a l'alça. Des del curs 2008-2009, aquell que moltes recordem per ser l'any on vam lluitar més fort contra la implantació de Bolonya, els preus de les nostres matrícules no han fet més que pujar.
En primer lloc, el preu del crèdit als graus és més car que a les llicenciatures. Tanmateix les hores de classe que el crèdit de grau comporta és menor que el de les llicenciatures, doncs el crèdit del grau malgrat ser de 25 hores, inclou també el temps que hem de treballar a casa. En total, fent càlculs hipotètics, podem deduir que estem pagant molt més per quatre anys de grau que per cinc anys de llicenciatura. A tot això haurem d'afegir, a més a més, els estudis de màster que l'estudiant de grau haurà de cursar per obtenir una formació si fa no fa equivalent a aquella que rebia amb la llicenciatura.
Una de les dades més preocupant pel que fa a l'augment de les taxes aquest curs és la que correspon al preu del crèdit a partir de la segona matriculació a una assignatura que no hem superat en un primer moment. La segona matrícula serà un 75% més cara que la primera, i a partir de la tercera matrícula, el preu puja fins a ser un 120% més car. A més a més les segones convocatòries van reduint-se. La convocatòria de setembre s'ha traslladat a juliol, donant-nos menys temps per estudiar les matèries pendents i a moltes universitats com la Universitat Politècnica de València algunes carreres han eliminat el dret a segona convocatòria, avançant allò que passarà més endavant a la resta d'universitats.
Per si tot açò no fora poc, els estudiants de grau ja hem comprovat que el nivell de feina que se'ns encomana a classe és tant gran que exigeix una dedicació a temps complet a la carrera, és a dir, es fa impossible o molt complicat trobar una feina per ajudar-nos a pagar els estudis o simplement temps lliure per dedicar al nostre oci o a implicar-se als moviments socials i polítics per defensar els nostres drets.
Amb l'excusa de la crisi econòmica, ens volen fer pagar als estudiants els seus plats trencats, després de que no els haja semblat prou bo que els estem pagant la seua reforma, ara continuen explotant més als estudiants, ofegant-nos dia a dia econòmicament amb augments i enduriments dels règims de permanència, augments de taxes i la retallada de professors, serveis i ajudes a l'estudi.
És per això, que cal que ens mobilitzem, i només amb l'acció a les aules i als carrers podrem fer front aquesta nova ofensiva neoliberal que vol acabar amb tots els serveis públics i fer-nos pagar més del que paguem per ells.
En primer lloc, el preu del crèdit als graus és més car que a les llicenciatures. Tanmateix les hores de classe que el crèdit de grau comporta és menor que el de les llicenciatures, doncs el crèdit del grau malgrat ser de 25 hores, inclou també el temps que hem de treballar a casa. En total, fent càlculs hipotètics, podem deduir que estem pagant molt més per quatre anys de grau que per cinc anys de llicenciatura. A tot això haurem d'afegir, a més a més, els estudis de màster que l'estudiant de grau haurà de cursar per obtenir una formació si fa no fa equivalent a aquella que rebia amb la llicenciatura.
Una de les dades més preocupant pel que fa a l'augment de les taxes aquest curs és la que correspon al preu del crèdit a partir de la segona matriculació a una assignatura que no hem superat en un primer moment. La segona matrícula serà un 75% més cara que la primera, i a partir de la tercera matrícula, el preu puja fins a ser un 120% més car. A més a més les segones convocatòries van reduint-se. La convocatòria de setembre s'ha traslladat a juliol, donant-nos menys temps per estudiar les matèries pendents i a moltes universitats com la Universitat Politècnica de València algunes carreres han eliminat el dret a segona convocatòria, avançant allò que passarà més endavant a la resta d'universitats.
Per si tot açò no fora poc, els estudiants de grau ja hem comprovat que el nivell de feina que se'ns encomana a classe és tant gran que exigeix una dedicació a temps complet a la carrera, és a dir, es fa impossible o molt complicat trobar una feina per ajudar-nos a pagar els estudis o simplement temps lliure per dedicar al nostre oci o a implicar-se als moviments socials i polítics per defensar els nostres drets.
Amb l'excusa de la crisi econòmica, ens volen fer pagar als estudiants els seus plats trencats, després de que no els haja semblat prou bo que els estem pagant la seua reforma, ara continuen explotant més als estudiants, ofegant-nos dia a dia econòmicament amb augments i enduriments dels règims de permanència, augments de taxes i la retallada de professors, serveis i ajudes a l'estudi.
És per això, que cal que ens mobilitzem, i només amb l'acció a les aules i als carrers podrem fer front aquesta nova ofensiva neoliberal que vol acabar amb tots els serveis públics i fer-nos pagar més del que paguem per ells.
