Nosaltres tenim els fets... ells que es queden les paraules!
Què són les eleccions i el claustre?
Comença de nou el circ de les eleccions. El 26 de novembre tornem a estar cridats a les urnes tots els estudiants i totes les estudiantes de la Universitat de València. Per això, durant tres dies, les entrades i els passadissos de les nostres Escoles i Facultats s’omplen de col·lectius i organitzacions estudiantils demanant el vot. Partits polítics encoberts sota la imatge d’estudiants que defensen els teus drets, feixistes amb pell de demòcrates, progressistes “compromesos” que després no acudeixen als òrgans pels quals han estat elegits, piruletes, caramels i estudiants o estudiantes que no tornaràs a veure fins el curs que ve. Però tot això, per què?
Les eleccions pretenen legitimar la representació dels estudiants al Claustres de la Universitat de València, òrgan de govern que regeix tota la institució. Ara bé, aquest no és ni molt menys democràtic. No ens permet defensar els nostres interessos com a estudiantes amb garanties d’èxit, donada l’ínfima representació que tenim. Per això, des del SEPC creiem que cal treballar des de tots els àmbits possibles a banda de les institucions, tot apostant per una participació directa dels estudiants en la defensa dels nostres drets. Per construir la universitat que volem no podem creure’ns el sistema de democràcia indirecta que ens imposen i ens limita. Hem d’organitzar-nos i bastir-nos de punts de trobada que ens permeten transformar la realitat i avançar cap a un ensenyament públic, popular, català, de qualitat i antipatriarcal.
Nous reptes per al moviment estudiantil.
Aquest any tornen les eleccions a la universitat perquè els estudiants trien la seua representació als òrgans de govern. Però des de l’any passat alguna cosa ha canviat, els estudiants s’hem bastit de noves eines per fer front a un sistema que resulta, si més no, poc democràtic.
El moviment estudiantil ha elevat la veu per demostrar que vol participar, però que ho vol fer de manera directa, sense intermediaris, a través de canals autònoms de participació horitzontals enfront d’un sistema de democràcia representativa. La resposta assembleària en les seues diferents consecucions segons els centres i campus de la Universitat, busca reapropiar-se de les estructures de poder per propiciar un canvi real cap a la mobilització conscient i directa de cadascuna de les persones que vivim a la Universitat de València.
Davant d’aquesta realitat, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) donem el nostre suport a les Assemblees d’Estudiants de cada centre i campus i el nostre ferm compromís de participar activament com a persones individuals aportant la nostra experiència i les nostres ganes de treball per construir totes i tots plegats la Universitat Pública que desitgem. Ara bé, des del SEPC, i per a respondre a la nostra responsabilitat, continuarem treballant per consolidar el nostre projecte de sindicalisme actiu i combatiu des de l’òptica assembleària i revolucionària. Endavant amb el moviment estudiantil!
Línies d’actuació del SEPC.
Davant les promeses d’altres associacions i col·lectius fantasmes que tan sols apareixen per dates d’eleccions i que poc a res tenen a veure amb els òrgans institucionals, des del SEPC presentem uns determinats punts que marcaran la nostra línia d’actuació al voltant de tots els aspectes que sí que tenen a veure amb la política universitària decidida pels òrgans de govern: des de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), passant per l’Estratègia Universitat 2015 del Ministeri d’Universitats, fins a reglaments propis de la Universitat com el d’usos lingüístics, el d’impugnació de qualificacions...
- Qualsevol reforma o transformació ha d’estar presidida per un esperit crític amb la situació universitària actual, potenciant una Universitat pública, democràtica i de qualitat, no sotmesa a la lògica del mercat i als interessos privats, que defense el progrés de la majoria social, la reducció de les desigualtats i el respecte al medi ambient, que impulse a una formació integral de persones i la construcció d’un saber científic crític més enllà de les necessitats del sistema econòmic.
- Els canvis o transformacions no poden ser !de mínims”. És cert que una reforma àmplia suposa encetar un procés de canvis normatius i organitzatius profunds a la universitat, però no fer-ho significa simplement acceptar l’esperit contrari a l’autonomia universitària que suposa la llei actual vigent, imposada sense cap negociació per l’anterior govern del Partit Popular, en contra de la qual es va manifestar el conjunt de la universitat del nostre país i un bon nombre de forces socials progressistes.
- Qualsevol forma que intente millorar efectivament la situació actual de la Universitat ha de contemplar una memòria econòmica amb un compromís financer dels poders públics per augmentar la despesa en educació i investigació, més enllà de declaracions de bones intencions.
- És fonamental dotar els òrgans de representació universitària, concretament al Claustre, de capacitat de decisió sobre els aspectes fonamentals de la vida universitària, cosa que la LOU va negar i que la reforma no contempla. Cal trencar amb l’esperit “presidencialista” de la LOU que dificulta el control democràtic de la gestió universitària (per exemple, el Claustre sobre el Consell de Govern).
- Cal superar la discriminació en termes de drets de participació i de representació per als professors, el PAS i els estudiants. S’ha de garantir i incrementar la participació als òrgans de participació i gestió de la Universitat.
- No es pot confondre la necessària responsabilitat de la Universitat enfront de la societat amb una submissió acrítica als poders polítics. La reforma proposada només suposa un tímid avanç de l’autonomia universitària i és excessivament reglamentista en molts aspectes.
- La col·laboració amb altres entitats públiques i privades no pot limitar els objectius bàsics de la universitat, particularment el desenvolupament d’una docència de qualitat, tot evitant a més la privatització de l’activitat investigadora universitària.
- S’ha de recuperar el debat i la participació que es van mantenir enfront de la LOU. Com aquell moment, la constitució de plataformes col·lectives àmplies ha d’integrar les diverses sensibilitats crítiques amb la situació actual de la universitat i amb aquest projecte de reforma, sense caure en el perill d’una proliferació d’’iniciatives puntuals i reivindicacions sectorials fragmentades que desllueix l’objectiu d’avançar cap a una Universitat pública i de qualitat.
Construïm una nova universitat.
La situació actual que viu la universitat pública valenciana és preocupant. Des dels òrgans de govern s’està imposant l’Espai Europeu d’Ensenyament superior (l’anomenat Procés de Bolonya), sense comptar ni amb l’opinió ni amb la participació del conjunt de la comunitat universitària, en especial els estudiants i el professorat.
Aquesta reforma universitària pretén transformar l’educació en un nou bé al servei del mercat. Per tal de fer front a aquestes imposicions i defensar el caràcter públic de la universitat, és necessari que els estudiants prenguem la paraula i ens fem respectar. És imprescindible que ens mobilitzem i treballem per a construir una universitat nova. Hem de construir una universitat catalana, popular, pública, antipatriarcal i de qualitat. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), des dels òrgans de govern de la UVEG, defensem:
1.- Paralització del Procés de Bolonya i de l’aplicació de l’Estratègia 2015:
- Exigim que s’obri un procés participatiu alternatiu al procés de mercantilització actual per part de tots els agents implicats per tal de decidir com aplicar les reformes universitàries que afecten l’àmbit universitari.
- Rebutgem l’establiment d’un sistema de competició entre universitats com és l’E-2015 que discriminarà entre Universitats de primera, segona, tercera, etc.
2.- Democratització dels òrgans de la Universitat:
- Exigim un augment de la presència dels estudiants en aquests òrgans.
- Sol·licitem que l’elecció dels òrgans unipersonals siga pel Claustre a través d’un procés transparent i que requerisca una majoria qualificada.
- Demanem que les actuacions del Rector i del Consell de Govern siguen sotmeses a ratificació per part del Claustre universitari.
- Apostem perquè el Consel Social es transforme en un òrgan assessor i consultin, en tant que està format majoritàriament per membres aliens a la comunitat universitària. Els seus membres han de presentar de forma objectiva l’entorn social i cultural de la UV.
- Defensem que les decisions més importants de la universitat (pressupost, plans estratègics, plans d’estudi, etc.) siguen sotmeses a plebiscit per tots els membres de la comunitat universitària.
3.- Supressió de les càrregues econòmiques dels estudiants:
- Defensem que tots els materials necessaris per poder seguir el curs d’una assignatura (manuals, apunts, diapositives, dossiers, etc.) siguen totalment gratuïts.
4.- Preeminència del valencià a la Universitat de València:
- Volem que tot el personal docent de la UV (exceptuant aquells amb règim visitant) acredite el coneixement de la nostra llengua.
- Exigim que en totes les matèries troncals, obligatòries, optatives i de lliure elecció existisquen suficients grups on la docència es faça en la nostra llengua.
- Demanem que tots els materials que elabore edicions UV (llibres, dossiers, apunts, etc.) estiguen, com a mínim, en llengua catalana.
- Demanem que aquelles assignatures matriculades en valencià, es realitzen amb la llengua en què han estat ofertades.
5.- Recuperació dels serveis externalitzats per part de la Universitat.
- Apostem per la reapropiació per part de la universitat dels serveis externalitzats de reprografia i de cafeteria i restauració.
- Defensem la creació d’una cooperativa estudiantil que gestinone el servei de reprografia i una altra el servei de cafeteria i restauració.
- Proposem que aquests serveis oferisquen uns preus assequibles per les butxaques dels estudiants i una bona qualitat del servei, sotmesa a control constant.
6.- Foment de la participació estudiantil:
- Defensem l’existència, als diferent campus, d’espais autogestionats pel conjunt dels estudiants.
- Proposem l’alliberament de càrrega lectiva a unes determinades hores de la setmana, per així garantir en plenes condicions el dret de reunió dels estudiants.
- Exigim una millora en la política de foment de l’associacionisme estudiantil.
7.- Conversió de les beques de col·laboració en contractes laborals dignes:
- Exigim la conversió de les beques de col·laboració en contractes laborals dignes.
