El passat dijous, 14 de gener de 2010, va tindre lloc la primera sessió de Claustre de la Universitat de València d'aquest any 2010 en la qual s'elegien les cinc persones representants dels estudiants a Consell de Govern. Els resultats finals quedaren de la següent manera: Campus Jove té dos membres; Valencia Universitaria, un; el BEA, un; i A contracorrent, un. Durant el recompte de vots, s'ha obert un torn de paraules en el qual, diversos claustrals del SEPC hem denunciat la farsa que suposen les eleccions a representants d'estudiants que cada any se celebren a la nostra Universitat. I concretament enguany, la falta de democràcia ha anat més enllà, convertint-se en una cursa electoral per demostrar una força de suposat poder d'alguns partits que estan darrere de certes associacions d'estudiants. Sempre hem criticat els mètodes que tenen alguns sindicats per comprar vots, però aquest curs l'espectacle ha sigut més que lamentable. S'han regalat llepolies, s'ha encartellat tota València (fora dels recintes de la Universitat), s'han pagat grans sumes de diners -que no sabem d'on ixen- per tanques publicitàries als metros o tramvies, s'han publicitat empreses privades (com, per exemple, discoteques), s'ha regalat orxata, s'ha portat bandes de música, glòbus, traques... Alguns d'aquests grups, fins i tot, han dirigit la seua campanya, en contra dels Estatuts de la Universitat, defensant diferències lingüístiques allà on no hi ha i denunciant coaccions per part del SEPC. Però la realitat és molt diferent. Allò que va patir un atac va ser l'espai del SEPC a Tarongers i des de la Universitat de València encara no s'ha condemnat.
També vam denunciar la discriminació que suposen els Campus d'Exel·lència Internacionals perquè creen universitats de primera i universitats de segona. Aquest sistema sols busca l'el·litització de les universitats i l'entrada de capital privat a aquestes per aconseguir el finançament públic. Li vam recordar al Rector la nostra promesa de donar-li el nostre suport en qualsevol reivindicació front a la Conselleria, però l'únic que hem vist ha sigut una claudicació constant. Mostràrem el nostre malestar amb els sindicats que van proposar que la reforma educativa no es fera a cost zero, i que així es va aprovar en un Claustre anterior, i encara no han denunciat públicament l'incompliment per part de l'equip rectoral dels acords que es van prendre, demostrant així, una vegada més, que les decisions preses a aquest òrgan de ben poc serveixen a nivell pràctic. Perquè no és que la reforma s'estiga fent a cost zero, és que s'està fent amb un deute inassumible.
Així mateix, vam mostrar la nostra disconformitat amb la creació del nou Centre de Postgrau a la Universitat de València i amb la mala gestió de l'Estatut dels Estudiants a nivell estatal, un Estatut que, en lloc de reconèixer drets, sols ens imposa deures, molts dels quals contradiuen articles de la Carta de Drets i Deures dels Estudiants, convertint-se així en una arma contra el pensament crític a la Universitat. Li vam recordar al vicerrector Arinyo que encara estem esperant aquelles reunions que ens va prometre fer fa quasi un any, per debatre sobre el procés de Bolonya. I ens vam solidaritzar amb els i les estudiantes de Psicologia i Psicopedagogia de tots els Països Catalans que s'estan mobilitzant davant la injustícia que suposa la creació del Postgrau que substitueix l'antic CAP, ja que se'ls obliga a realitzar-lo per poder exercir de docents. Aquest és un altre dels desgavells d'aquesta aplicació que no s'ha fet sobre la base dels estudis acadèmics. En el mateix sentit vam recordar els més de cent companys i companyes que estan a espera de judici per manifestar-se en contra de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior arreu dels Països Catalans.
Durant el Claustre, vam deixar molt clar que no anàvem a presentar una candidatura a Rector ni cap força política per aspirar a ser delegades del Rector per als estudiants sinó per defensar un ensenyament públic, popular, de qualitat, antipatriarcal i en català. I encara que aquestes eleccions les considerem il·legítimes pel percentatge d'estudiantes que hi participen, continuarem la nostra lluita fins al final i mai canviarem el nostre discurs per ajustar-lo als interessos partidistes de cada moment.
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans valorem negativament el fet que sols hi haja un membre del Consell de Govern que siga contrari a Bolonya. Tanmateix, volem fer una sèrie d'aclariments degut a unes falses acusacions que hem patit en les últimes hores, acusacions que desmentim en la seua totalitat, les quals ens responsabilitzen de l'entrada a Consell de Govern del segon membre de Campus Jove, responsabilitat que no anem a assumir pel simple fet de d'haver sigut conseqüents amb la nostra ideologia, les nostres línies estratègiques, la nostra autonomia com a sindicat i les nostres decisions preses en assemblea.
No volem entrar en el joc pueril de l'encreuament d'acusacions, però ens hem vist més que obligades a emetre aquest comunicat degut a les difamacions i calúmnies vessades contra nosaltres perquè el que no podem consentir és que se'ns titlle d'hipòcrites quan algunes associacions d'estudiants han estat buscant pactes amb uns i amb altres sindicats simplement per aconseguir un rèdit polític i tindre un membre o dos a Consell de Govern, ni que es facen falses acusacions únicament per difamar-nos.
El que, pel que es veu, encara no ha quedat clar és que la lluita del SEPC no es basa en ocupar cadires, no és el nostre objectiu principal formar part del Consell de Govern perquè, encara que sabem que és una eina per poder informar-nos millor del que passa a la Universitat, si alguna cosa hem denunciat sempre és la falta de democràcia en aquest i tants altres òrgans universitaris i sabem perfectament que des del Consell de Govern, com a estudiants, poca cosa es pot fer. Però la lluita es fa a les aules dia rere dia, no a una cadira.
Hi ha molts motius pels quals vam prendre la decisió que vam prendre: no participem amb associacions estudiantils que tenen un discurs, si més no, ambigu sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, els que s'abstenen en la votació d'un grau, no participen en debats sobre Bolonya, fan un espectacle humorístic el mateix dia i a la mateixa hora de la manifestació en rebuig a la violència cap a la dona o no tinguen un ferm compromís amb la defensa de la universitat pública, la defensa de la llengua catalana o la democratització dels òrgans de la universitat.
Al mateix temps, i per tot això, volem mostrar la nostra solidaritat amb Acontracorrent i AEC per ser també víctimes de reiterades mentides. Ens pareix que és una falta de respecte i una poca vergonya acusar falsament altres organitzacions per l'autonomia que tenen en les seues línies estratègiques i els seus espais de treball.
També ens resulta curiós que una organització aïllada a la qual tots amb qui ha volgut pactar li hagen dit que no, acuse altres organitzacions o associacions que es respecten mútuament i que sí que arriben a acords conjunts, d'hipòcrites i de no ser conseqüents amb la seua ideologia.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans sols treballem amb els qui coincidim en la mateixa lluita, no amb els que esperen interessos polítics a canvi de pactes incoherents. Si algú vol fer lluita conjunta amb nosaltres no ens ha d'anar buscant als pocs Claustres anuals perquè el nostre treball el fem a les aules cada dia.
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
València, a 16 de gener de 2010
A dia de hui, ens trobem a menys de dues setmanes de l'aprovació de la reforma de la Llei de taxes -prevista per al dia 19- per la qual el PP valencià imposarà, als estudiants no comunitaris (nadius de països de fora de la UE) pertanyents a les universitats públiques del PV, el pagament del cost total dels seus estudis. Cada estudiant no comunitari haurà de pagar la matrícula completa de tot l'any, la qual pot ser de fins i tot 6.000€. La Plataforma d' estudiants no comunitaris contra l'augment de taxes (PENCCAT) ha mantingut ja reunions amb diferents partits polítics i, a més a més, ha exigit al PP que elimine l'article de la Llei de taxes en què s'exposa l'esmentada mesura, adduint que és discriminatori, injust i xenòfob.
