Els passats 23, 24 i 25 de març va
tenir lloc a la Universitat de València el X Congrés d’Estudiants de
Filologia Catalana entorn la figura del poeta Vicent Andrés Estelles. Hi
assistiren al voltant de noranta estudiants, i feren del congrés
d’enguany el més nombrós de la història.
Aquest
congrés amb deu anys d’història començà a organitzar-se des de
l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes, després des de la Coordinadora
d’Estudiants dels Països Catalans i des de 2007 ha sigut el Sindicat
d’Estudiants dels Països Catalans qui ha pres la iniciativa, amb
l’excepció dels dos últims anys que els havien organitzat assemblees
d’estudiants de filologia catalana. I ara fa cinc anys el congrés ja es
va realitzar a la Universitat de València en honor a Joan Fuster.
El passat dimecres 23 acollíem a
València prop de 90 estudiants provinents de les següents universitats:
Universitat d’Alacant, Universitat de les Illes Balears, Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat de Lleida, Universitat de
Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona i,
com no, de la Universitat de València.
En l’acte de presentació del congrés
vam contar amb la presència d’Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de
Política Lingüística, que ens destacava una sentència del Tribunal
Suprem que reconeix de nou la unitat de la llengua. Ramon Rosselló,
director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de
València ens informava que hi existia una coordinadora de tots els
departaments de filologia catalana d’arreu del territori treballant pel
bé de la nostra llengua. També ens va acompanyar la degana de la
facultat, Maria José Coperias, que ens va agrair, a l’igual que els
altres, la nostra iniciativa: se sentien tots molt orgullosos d’aquest
congrés, tenint en compte que no és comú que siguen els estudiants qui
organitzen actes d’aquestes magnituds. Per acabar, Natàlia Pons, membre
de l’organització del congrés, remarcava la satisfacció de tota la feina
feta així com els agraïments a la gent externa al sindicat que ha
format part de l’organització, a la família de Vicent Andrés Estellés,
al Departament de Filologia Catalana, a la Facultat de Filologia,
Traducció i Comunicació, a Escola Valenciana, a l’Institut d’Estudis
Catalans, a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i al
Servei de Política Lingüística per totes les ajudes tant
d’infrastructures com econòmiques.
La vesprada de dimecres van tenir lloc
dos xerrades. En la primera José Enrique Gargallo, professor de la
Universitat de Barcelona i especialista en lingüística romànica,
dialectologia, cultura popular i contacte de llengües, ens va fer un
passeig pels parlars castellans del País Valencià, la llengua dels
“altres valencians”. En la segona conferència, Andratx Badia, Clara
Barnada, Gemma Pellissa i Meritxell Talavera, tots estudiants de
doctorat de diferents universitats del Principat, ens van endinsar pel
món de recerca doctoral de filologia catalana.
Dijous de matí ens acollia el poble
natal d’Estellés, Burjassot. Una ruta pel Burjassot més estellesià amb
la seua filla, no va deixar indiferent ningú: la tomba del poeta, el
forn on ell comprava i la casa on va viure, entre altres, van ser els
escenaris on llegírem els seus poemes. Després del dinar al Ca Bassot,
on vam poder veure una exposició del poeta, València ens esperava de
nou.
A la facultat ja, vam projectar el
documental “Cos Mortal”, que fa referència a un poema seu i ens deixa
entreveure la seua vida i obra. Vam comptar amb la presència de Ferran
Carbó, professor de literatura catalana del Segle XX i director de
l’Institut Interuniversitari de Filologia Catalana, qui va fer una
explicació del poema, que fa un recorregut per molts dels carrers de
València.
Seguidament, entrant en la part més
lúdica del congrés, Pau Alabajos, cantautor de Torrent i company de
lluita, ens va presentar el seu últim treball que porta per títol un
vers d’Estellés: “Una amable, una trista, una petita pàtria”. Vam gaudir
de les seues cançons acompanyades, a més, d’un quartet de corda, que
finalment ens van fer vibrar amb la Muixeranga. I després la nit ens
esperava en la València més popular: el barri de Benimaclet.
Divendres comptàrem amb la presència
de Dominic Keown, un dels estudiosos d’Estellés més importants del món,
president de l’Anglo-Catalan Society i professor de la Universitat de
Cambridge. Keown, a banda de parlar-nos a fons de l’obra d’Estellés
vista des de diversos punts de vista (entre el particular i
l’universal), ens va explicar anècdotes molt interessants. Seguidament
tinguérem l’acte de valoració, on un o diversos membres de cada
universitat expressaren les seues opinions, totes elles molt positives.
El final del congrés va arribar
després de dinar al CSB Terra amb el lliurament d’un diploma a cadascú
dels assistents. Des de l’organització del congrés es va donar les
gràcies a tots per haver vingut i es va manifestar la immensa alegria
d’haver presenciat, segurament, un dels millors congressos d’estos deu
anys.
València, 28 de març de 2011
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Abans
del concert es varen repartir centenars de pamflets mitjançant els
quals es convocava a la manifestació i a la vaga, que tindrà lloc el
proper 17 de novembre. Val a dir que els motius d’aquestes noves
mobilitzacions convocades pel sindicat no són altres que el descontent
per part del sector estudiantil per l’augment de les taxes, les
nombroses retallades, la privatització de l’educació, etc.
