QUÈ
SÓN LES ELECCIONS I EL CLAUSTRE?
Arriba
la quarta setmana de novembre i, amb ella, les eleccions a Claustre i
Junta a la Universitat de València. La
finalitat –teòricament- d’aquestes eleccions és que
l’estudiantat estiga representat als òrgans de “decisió” de
la Universitat i de cada Facultat per tal de defensar els nostres
drets i lluitar per resoldre les problemàtiques que ens afecten.
No
obstant, la representació que tenim a aquests òrgans és mínima i
els mecanismes de treball que ens posen a l’abast són del tot
insuficients, de manera que no hi tenim el poder de decisió que ens
és (o ens hauria de ser) propi. Aquest és un fet –la manca de
democràcia dels òrgans universitaris- que el SEPC denuncia Claustre
rere Claustre, sense obtenir un canvi de metodologia en aquest sentit
– més encara, la governança de la Universitat està esdevenint,
any rere any, més i més vertical i jeràrquica com a conseqüència
de l'aplicació a l'estat espanyol del Pla Bolonya amb l'Estratègia
Universitària 2015.
Malgrat
que des del SEPC creguem que en aquests òrgans –Claustre i Junta-
no és on resideix la democràcia –entesa en el sentit etimològic
de la paraula - i que la vertadera feina està al carrer, a les
assemblees obertes, en el treball dia a dia i colze a colze, en les
mobilitzacions i en les lluites quotidianes, ens presentem a
eleccions perquè creiem que per poder fer crítica d’un sistema i
organitzar-nos per transformar-lo, hem de conéixer aquest sistema
com més, millor.
A
les eleccions d’estudiants de la Universitat de València gairebé
la totalitat de les associacions d’estudiants que s’hi presenten
tenen alguna correspondència –directa o indirecta- amb algun
partit polític. Molts dels i les estudiants que s’hi presenten no
ho fan amb la intenció de treballar pels nostres drets i de fer
sindicalisme estudiantil, sinó que ho fan com a primer pas de la
seua carrera política. I ho fan amb els mateixos mètodes que els
seus “pares” de partit, però adaptats al context: la compra del
vot amb entrades a discoteques, piruletes, condons...
Després
d’aquesta setmana d’eleccions en què gràcies als recursos de
què disposen semblen ser una organització mínimament seriosa,
moltes d’aquestes associacions es dilueixen i la poca representació
que tenim l’acabem perdent, ja que a molts d’ells ja no se’ls
torna a veure el pèl pels Claustres ni les Juntes, de manera que
impossibiliten el normal desenvolupament del treball a aquests òrgans
–treball ja de per sí, com hem dit abans, del tot insuficient-.
D’aquesta
manera, demanem responsabilitat a l’hora d’escollir el vot,
perquè és molt el que ens estem jugant. És el model d’Universitat
pública tal com l'entenem hui en dia, el model d’Universitat
pública a la qual les filles i fills de la majoria treballadora hi
podem accedir. En un context de crisi per a la majoria social, hem de
tenir clars els nostres objectius, i què és el que vertaderament
importa.
Si
et regalen el que siga, agafa-ho si vols, però el vot és teu, que
no te’l compren!
I,
sobretot, no oblides que les teues obligacions com a estudiant no
acaben en dipositar el vot a l'urna una vegada a l'any. L'espai en
què ens hem de trobar i organitzar no és (almenys no només)
aquest.
Ens
veiem a les assemblees i ens veiem als carrers! Perquè la força de
l'estudiantat quan es mou, com el passat 17 de novembre, es nota!
Perquè per defensar la pública, amb la que ens està caient, fa
falta voluntat, unitat i força.
Construïm
juntes l'ensenyament públic, popular, antipatriarcal, de qualitat i
en català.
LÍNIES D'ACTUACIÓ DEL SEPC
Des
del SEPC presentem uns determinats punts que marcaran la nostra línia
d'actuació al voltant de tots els aspectes que tenen a veure amb la
política universitària decidida pels òrgans de govern: des de
l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, passant per l'Estratègia
Universitat 2015, fins a reglaments propis de la Universitat de
València com els usos lingüístics, el d'impugnació de
qualificacions, etc.
- Qualsevol reforma o transformació ha d'estar presidida per un esperit crític amb la situació universitària actual, potenciant una universitat pública, democràtica i de qualitat, no sotmesa a la lògica del mercat i als interessos privats, que defense el progrés de la majoria social, la reducció de les desigualtats i el respecte al medi ambient, que impulse a una formació real de les persones i al construcció d'un saber científic crític més enllà de les necessitats del sistema econòmic.
- Els canvis o transformacions no poden ser “de mínims”. És cert que una reforma àmplia suposa encetar un procés de canvis normatius i organitzatius profunds a la universitat, però no fer-ho significa simplement l'esperit contrari a l'autonomia universitària que suposa la llei actual vigent, imposada sense cap negociació per l'anterior govern del Partit Popular, en contra de la qual es va manifestar el conjunt de les universitats del nostre país i un bon nombre de forces socials progressistes. Acceptar una reforma de mínims és acceptar la consagració i legitimació de la LOU amb retocs.
- Qualsevol reforma que intente millorar efectivament la situació actual de la universitat ha de contemplar una memòria econòmica amb un compromís financer dels poders públics per augmentar la despesa en educació i investigació, més enllà de declaracions de bones intencions.
- És fonamental dotar els òrgans de representació universitària, concretament el Claustre, de capacitat de decisió sobre els aspectes fonamentals de la vida univesitària, cosa que la LOU va negar i que la reforma no contempla. Cal trencar amb l'esperit “presidencialista” de la LOU que dificulta el control democràtic de la gestió universitària (per exemple, el Claustre sobre el Consell de Govern).
- Cal superar la discriminació en termes de participació i de representació per als professors no funcionaris i els no doctors, el personal d'administració i serveis i els estudiants (al Claustre, a Juntes de facultat, als Consells de Departament, etc.). Pel que fa al professorat, no es pot establir una diferenciació quant a drets “polítics” entre els professors. Pel que fa al estudiants, s'ha de garantir i incrementar la seua participació efectiva als òrgans de decisió i gestió de la universitat.
- No es pot confondre la necessària responsabilitat de la universitat enfront de la societat amb una sumissió acrítica als poders polítics.
- La col·laboració amb altres entitats públiques i privades no pot limitar els objectius bàsics de la universitat, particularment el desenvolupament d'una docència de qualitat, tot evitant la privatització de l'activitat investigadora universitària.
- S'ha de recuperar el debat i la participació que es van mantenir enfront la LOU. Com en aquell moment, la constitució de plataformes col·lectives àmplies ha d'integrar la universitat i aquest projecte de reforma, sense caure en el perill d'una proliferació d'iniciatives puntuals i reivindicacions sectorials fragmentades que desllueix l'objectiu d'avançar cap a una universitat pública, democràtica i de qualitat.
CONSTRUÏM
UNA NOVA UNIVERSITAT
DE
LA PROTESTA A LA PROPOSTA
La
situació actual que viu la universitat pública valenciana és
preocupant. Els òrgans de govern ja han implantat l'Espai Europeu
d'Ensenyament Superior (l'anomenat procés de Bolonya) i comencen a
complir-se totes aquelles coses que intentàrem aturar amb la
denúncia als òrgans de govern, la informació a les aules i les
mobilitzacions als carrers.
Aquesta
reforma pretén transformar l'educació en un nou bé al servei del
mercat, on el principal objectiu és la venda de títols, produïnt
una devaluació de tots els títols, com s'està produïnt arrel de
l'aplicació de l'EEES entre altres ha provocat que amb una
llicenciatura pugues fer els cursos de doctorat. D'altra banda aquest
curs hem pogut vore com a més s'incomplien els drets dels
estudiants, obligant passar-se a Grau a estudiants d'antigues
titulacions com a la facultat de Magisteri, o amb les reduccions de
tots els grups en valencià (com a Ciències Polítiques i a
Criminologia). Finalment l'equip rectoral amb l'avançament de la
segona convocatòria del setembre al juliol, avança el que ja han
fet a altres universitats dels Països Catalans, com a la facultat
d'Arquitectura de la UPV on s'ha eliminat la segona convocatòria.
Però
com sabreu, el procés de Bolonya no s’acaba amb el sistema de
graus i postgraus. Ara entrem en una segona fase d’adaptació
encara més agressiva a la Universitat pública i a la seua ja
precària democràcia: l’Estratègia 2015. La governança vertical
dotarà amb l’E2015 de poder als Consells Socials (bancs i grans
empreses) i el poder se centralitzarà cada cop més. El finançament
mixt obri les portes a l’entrada de capital privat i es redueixen
els ingressos públics (al cas valencià es reduirà el capital
públic al 40% amb el nou pla de Finançament) cobrint-ho amb la
pujada de les taxes als estudiants. I la falsa competitivitat
internacional mercantil
impulsada a
través del Campus d’Excel·lència Internacional, que a la
pràctica hem vist que és un concurs d'hipoteques per a les
universitats públiques per lligar-les més de cap i peus a les
emperses i als interessos liberals.
A
més, ens trobem davant d’una crisi social produïda per l'èxit
del sistema capitalista cada cop més agreujada. Les estuidantes i
els estudiants no ens podem allunyar del nostre entorn socioeconòmic,
ja que el nostre futur després de la univeritat es veu més obscur
que mai.
Als
nostres centres veiem com aquesta crisi ha estat utilitzada pels
nostres governants, per tal d'aplicar les polítiques més bèsties
fixades a l'EU2015, com l'encariment de les matrícules, cosa que ja
s'ha fet aquest any i continuaran augmentant fins fer pagar -a qui
puga- la totalitat del preu de la matrícula, a més les retallades
han provocat que s’agreuge el problema de les instal·lacions i una
reducció d’oferta, deixant sense plaça una gran quantitat de
joves als centres acadèmics. A més, la reducció de professorat ha
provocat un augment de la massificació de les aules, i en el nostre
cas particular, la reducció de la línia en valencià. El
desmantellament dels serveis públics ha anat lligat a l’enduriment
de la prova de selectivitat deixant sense plaça a molts estudiants a
les universitats públiques, provocant un traspàs d’estudiants que
fomenta les universitats privades.
La
suma d’ambdós factors fa que inevitablement les estudiantes i els
estudiants ens unim, i continuem teixint les xarxes de solidaritat i
vertebrant el moviment estudiantil assembleari que el passat 17N va
traure milers d'estudiants de les aules als carrers. Se'ns considera
la generació més formada de la Història, i al mateix temps, som
els qui menys expectatives d'un futur laboral digne tenim. Les
nostres universitats cada vegada són més elitistes en una societat
que es va empobrint i l’únic camí que tenim per reclamar els
nostres drets és la protesta al carrer. Una protesta
en positiu. Una protesta encarada a dir que ja en tenim prou de
Procés de Bolonya i d’Estratègia 2015. Estem fartes de barracons
i de mancança de línies en valencià als nostres centres.
Nosaltres, els estudiants i les estudiantes, volem construir un nou
model educatiu que puga canviar el sistema capitalista en crisi i
construir així el nostre futur. És per això que hem d’acabar amb
la política empresarial que ens volen imposar amb la consigna de
“més treball” per “menys diners”, denunciar el futur precari
al qual ens aboquen i recuperar allò que ens roben: els drets i la
dignitat.
Per
tal de fer front a aquestes imposicions i defensar el caràcter
públic de la universitat, és necessari que els
estudiants prenguem la paraula i ens fem respectar.
És imprescindible que ens mobilitzem i treballem per construir un
ensenyament veritablement públic, popular, antipatriarcal, de
qualitat i en català. El Sindicat d'estudiants dels Països Catalans
(SEPC), des dels òrgans de govern, defensem:
La
paralització de l'aplicació de l'EEES i el seu desenvolupament
(EU2015) per les següents raons:
- Democratització dels òrgans de govern de la universitat:
- Exigim un augment de la presència dels estudiants en aquests òrgans.
Volem
que l'elecció dels òrgans unipersonals siga pel Claustre a través
d'un procés transparent i que requerisca una majoria qualificada.
Demanem
que les actuacions del Rector i del Consell de Govern siguen sotmeses
a ratificació per part del Claustre universitari.
Apostem
perquè el Consell Social es transforme en un òrgan assessor i
consultiu, en tant que està format majoritàriament per membres
aliens a la comunitat universitària. Els seus membres han de
representar de forma objectiva l'entorn nocial i cultural de la
universitat.
- Defensem que les decisions més importants de la universitat (pressupost, plans estratègics, plans d'estudi, etc.) siguen sotmeses a plesbiscit per tots els membres de la comunitat universitària.
2.
Supressió de les càrregues econòmiques dels estudiants:
- Defensem que tots els materials necessaris per poder seguir el curs d’una assignatura (manuals, apunts, diapositives, dossiers, etc.) siguen totalment gratuïts.
Hem
d'avançar cap a la grauitat total de l'ensenyament, per això
defensem la instauració d'un sistema de matricules progressives.
Posicionament
ferm de la Universitat de València davant els impagaments de la
Generalitat, explicant a la societat les raons del deute de la
Generalitat i explicant la situació real de l'economia de la UV.
3.
Preeminència del català a la Universitat de València:
- Volem que el personal docent de la UV (exceptuant aquells amb règim visitant) acredite el coneixement de la nostra llengua.
Exigim
que en totes les matèries troncals, obligatòries, optatives i de
lliure elecció existisquen suficients grups, de matí i de tarda, on
la docència es faça en la nostra llengua.
Demanem
que tots els materials que elabore la UV (llibres, dossiers, apunts,
etc.) estiguen, com a mínim, en llengua catalana.
Demanem
que aquelles assignatures matriculades en valencià, es realitzen en
la llengua en què han estat ofertades.
Demanem
un canvi en la denúncia d'incompliment del valencià que es puga fer
des de les associacions per garantir l'anonimat dels estudiants.
Exigim
la imposició d'un règim sancionador per aquells departaments que
incomplisquen la docència en valencià.
Proposem
un canvi en les enquestes d'avaluació dels professors per controlar
d'una manera més eficaç els incompliments de docència.
4.
Recuperació dels serveis externalitzats per part de la Universitat:
- Apostem per la reapropiació per part de la Universitat dels serveis externalitzats de reprografia, cafeteria i restauració.
- Defensem la creació d’una cooperativa estudiantil que gestione el servei de reprografia i una altra el servei de cafeteria i restauració.
- Proposem que aquests serveis oferisquen uns preus assequibles per a les butxaques dels estudiants i una bona qualitat del servei, sotmesa a control constant.
I
rebutgem la externalització de cap altre servei, com la Biblioteca.
5.
Foment de la participació estudiantil:
- Defensem l’existència, als diferents campus, d’espais adequats autogestionats pel conjunt dels estudiants.
Proposem
l’alliberament de càrrega lectiva a unes determinades hores de la
setmana, per així garantir en plenes condicions el dret de reunió
dels estudiants.
Exigim
una millora en la política de foment de l’associacionisme
estudiantil.