Per
parlar de violència de gènere creiem que el més coherent és, en
primer lloc, saber a què fem al·lusió. De fet, en general, pensem
conèixer-ne el significat, però en la pràctica algunes vegades no
sabem delimitar fins on ha d’arribar el to d’una conversa, quin
ha d’esser el límit del contingut d’unes paraules que fereixen,
el de la carícia d’una mà per la qual sentim rebuig i on comença
allò que anomenem violència de gènere. Tot just aquesta mateixa
confusió entre què és i què no és ens fa veure que la nostra
societat té aquest tipus de violència massa arrelada, massa
assimilada, massa socialitzada, massa normalitzada… Però,
realment, de què estem parlant? L’ONU la defineix com: “tot acte
de violència sexista que té com a resultat possible o real dany
físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la
privació arbitrària de llibertat, tant si s’esdevé en la vida
pública com en la privada”.
D’aquesta
manera, la violència de gènere és la punta visible de l'iceberg
que constitueix la societat patriarcal en què vivim. No es tracta
d’accions irracionals, de persones concretes en moments concrets,
no. No són fets aïllats o circumstancials, no. Aquestes accions són
el producte d’un problema molt més ampli: la construcció social
patriarcal, la nostra encara societat masclista on la violència de
gènere només n’és la cara més greu i visible, una dura mostra
del caràcter encara imperant d’aquest sistema anacrònic. Tot amb
tot, per entendre-la i per poder fer el primer pas per donar-li
solució, l’hem de concebre com el que és, com una qüestió
estructural de la nostra societat. Perquè, no hem de passar per alt,
que el problema de fons no és que un home pegue una dona, -aquesta
seria una anàlisi ben simplista-, sinó que quan un home pega una
dona ho fa perquè es creu amb poder sobre ella, de dominar-la, de
sotmetre-la.
El
patriarcat està caracteritzat per atorgar la màxima autoritat
social i política a la figura de l'home adult i heterosexual,
provocant l'establiment de relacions de dominació d'homes sobre
dones, d'homes heterosexuals sobre homosexuals i transsexuals, de
pares sobre fills i filles. Aquest sistema sexe-gènere que
estableix el patriarcat, i que provoca una divisió sexual del
treball reproductiu (dones) i productiu (homes), és doncs un fruit
social que predetermina rols i estereotips a seguir. Aquesta
socialització del gènere és l'expressió fàctica del que es
coneix com patriarcat de consentiment, i és la forma més subtil de
perpetuació d'aquest sistema dominat pels homes.
En
el benentès que aquests estereotips i rols de gènere vénen
definits pels diferents agents socialitzadors: la família, l'escola,
la religió, els mitjans de comunicació o la cultura popular,
entenem que és des d'ells per on s'han d'introduir els canvis que
duguin a la fi de l'opressió de les dones en totes les seves formes
més o menys visibles. La violència de gènere, com a expressió més
notòria, no és un comportament natural, sinó un comportament
après, socialitzat, i que, com a tal, es pot reaprendre, reeducar,
resocialitzar. L’eina per fer-ho està a les nostres mans, i la
solució n’és l’educació en majúscules. Calen projectes de
coeducacció a les escoles, instituts i universitats que potenciïn i
garanteixin la igualtat real d'oportunitats, l'eliminació de
qualsevol discriminació per raons de sexe, i que sensibilitzin a la
comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Entre totes hem
d'acabar amb la socialització del gènere, i promoure nous models de
relacions sexoafectives que es desvinculin dels models tradicionals
imposats per una cultura i religions patriarcals.
Per
tot el que hem manifestat i, per tant, per a lluitar i alçar la veu
contra aquesta societat sexista i patriarcal, el divendres 25 de
novembre, ens veiem amb l’obligació d’eixir al carrer, cridar-hi
ben fort i fer-ho, sobretot, per aquelles que ja no poden perquè les
seues veus han estat anul·lades, apagades, silenciades per un home:
algunes, per un temps; altres, per sempre.
Sindicat
d’Estudiants dels Països Catalans