1.-Quant costarà un crèdit ECTS? Quant costarà una titulació de grau per a un estudiant que aprove?
Igual que amb les titulacions oficials vigents, els preus del crèdit ECTS els defineixen les comunitats autònomes cada any dins dels límits establits per la Conferència General de Política Universitària (art. 7, RD 1393).
A títol d’exemple pot resultar útil efectuar una comparança de les dades publicades en una universitat on s’han implantat ja nous graus. Per exemple, a la Comunitat de Madrid costen el mateix els crèdits de les llicenciatures i els dels graus; i a la Universitat de Saragossa els crèdits de la llicenciatura de Filosofia o de Treball Social costen 10,45 euros i els de graduat en les mateixes carreres costen 11,67 euros.
Així començava l'auto-entrevista que es feia l'equip rectoral el novembre del 2008 en mig de les protestes estudiantils contra el procés de Bolonya i amb la legitimitat que els donava la seua cadira volien tirar per terra tots els arguments dels moviments assemblearis contra la privatització de l'ensenyament públic.
Ells sabien que el que deien era mentida, no tenia ni cap ni peus, però no els ho podíem demostrar, ara amb les dades a la mà cal que els fem un poc de memòria.
Aquells que enceten campanyes i es fixen només en aquest any no tenen més voluntat que manipular intencionadament la situació actual, ja que saben, o haurien de saber, que l’augment dels preus de matrícula ve gràcies a les seues complicitats amb el govern central i l’equip rectoral, som conscients que l’augment d’aquest any d’un 7’5% i l’augment a les segones i posteriors matrícules és un dels més elevats de la història però això, tot i que ve amb l’excusa de la crisi actual, no es tracta d’una retallada més, es tracta de l’evolució d’un camí marcat per l’EEES, més comunament conegut com a Procés de Bolonya.
Com podem vore a l’informe que fa pocs dies va publicar el SEPC, ens hem de fixar en l’evolució dels preus i taxes, ja que és un augment que comença amb Bolonya, ja que si ens fixem la diferència entre el preu del crèdit de llicenciatura del curs 2008-2009 i dels crèdits de grau d'aquest curs que ara comença és d'un 30'60%. A més, si ens fixem en els d'aquest any podem observar que la diferència entre el preu del crèdit de llicenciatura i el preu del crèdit ECTS és d'un 25%.
Tanmateix tampoc hem d'oblidar que en aquests crèdits que cobren més car als estudiants entre altres coses el que se'ls està cobrant és pel treball que fan a casa, i això no és tot, si ens posem a multiplicar podem observar com amb les dades que tenim a la taula, és més car quatre cursos de grau que cinc de llicenciatura i això sense contar els màsters que ens imposen per a adquirir les mateixes “competències” que adquiríem abans amb la llicenciatura.
Però si aquest augment va començar amb Bolonya, ara avança lliurement amb el tren d’alta velocitat de les retallades, però no hem de perdre de vista tampoc, per quines vies va, i no són altres que l’Estratègia Universitària 2015, on es potencia el canvi de calendari escolar i l’augment total dels preus de les segones matrícules carregant el fracàs del sistema universitari sobre les nostres butxaques.
Ja vam denunciar que aquella resposta anava en trampa, ara ens adonem que la pregunta també, si ens fixem diu que “aprove”, i ara ens preguntem, i si no aprova? Doncs suposem que ja ho sabreu, el cost del crèdit de la segona matrícula és un 75% més car i el de les terceres i posteriors un 120%. I no, no penseu que si suspeneu tingueu una segona convocatòria perquè cal mal pensar que la eliminació del setembre per repesques de déu dies de temps per preparar-les és l'avantsala de l'eliminació total de la segona convocatòria com ja s'ha fet a altres universitats dels Països Catalans, com per exemple a algunes facultats de la veïna Universitat Politècnica de València. La jugada és redona, eliminem la segona convocatòria i augmentem el preu de la segona matrícula.
I açò per què?
Com ja hem dit, d’una banda és l’assoliment dels objectius de l’aplicació de l’EEES, dissenyada pels mateixos que ens han portat a la crisis econòmica i social que actualment vivim.
Però d’altra banda, també ve de la mà de les retallades en educació que els governs centrals i autonòmics, PSOE i PP, estan duent a terme per ofegar i acabar amb els serveis públics, per privatitzar-los totalment sota falsos arguments de que són deficitaris.
I finalment, per la situació de no-finançament que porta ja anys ofegant la nostra UV per l’actitud de la Generalitat Valenciana i sobretot, per l’actitud claudicadora de l’equip rectoral, que lluny de denunciar aquest ofegament financer que porta endavant la GV i la cessió de recursos públics a la Universitat Catòlica i al CEU, com ha passat a València i a Elx, l’equip rectoral continua fent-li el joc afirmant que no han de ser cap oposició, signant acords de no-resolució del deute i cedint recursos a universitats privades com les cessions de professorats a la VIU o de places a les residències universitàries a estudiants de la Catòlica.
Els estudiants? Hem de pagar també els costos d'una reforma que no volíem? O és que no són costos sinó la essència de la reforma?
D'un procés creat pels economistes que han creat la crisi actual no podíem esperar molta eficiència econòmica ni cap benefici per als ciutadans, ja hem fet prou proves, des del 2008 fins al dia de hui ja li hem donat moltes oportunitats a un procés que tots sabíem a qui anava a beneficiar, a empreses com la d'energies renovables del Grupo Santander que s'emportarà els diners dels milions d'energia estalviats a l'agost a la UV. I també sabíem a qui anava a perjudicar, a la qualitat de l'ensenyament, als PDI, PAS i estudiants.
És hora per tant, de liderar un projecte educatiu revolucionari que trenque els esquemes fixats pel mercat neoliberal i començar un nou projecte on la base primordial siga l'educació, la seua funció social i tots els agents que la conformem. I si l'equip rectoral no es veu en força de liderar aquest camí, ha arribat l'hora de fer maletes ja que la Universitat de València no pot continuar un curs més de servilisme als seus botxins, les multinacionals i els governs central i autonòmic.
Pel que fa a nosaltres, els estudiants, cal que mirem al nostre voltant, ja siga Londres, París o Xile, no ens podem esperar de braços creuats, cal que ens organitzem, ja que ningú millor que nosaltres defensarà els nostres drets, ningú millor que nosaltres ha de començar a reinventar la Universitat.
Article publicat al Nou Dise del 3 de novembre de 2011.
Arnau Alonso, estudiant
de Dret i membre del
SEPC.
Article publicat al Nou Dise del 3 de novembre de 2011.
