Intervenció de la claustral per la Facultat de Geografia i Història sobre l'actual situació econòmica de la Universitat de València:
L'actual situació de
crisi econòmica en què ens trobem està suposant importants
retallades i reformes educatives en la nostra Universitat. Davant
aquesta situació econòmica tant negativa, la pròpia Universitat ha
començat a desenvolupar diverses retallades que ens afecten, en
primer lloc i principalment, a les estudiantes i als estudiants.
.
Així, des del SEPC volem
denunciar la postura merament negociadora que està adoptant la
Universitat amb la Generalitat. Exigim que l'equip rectoral deixe
d'adoptar aquesta actitud de submissió perquè el que està
aconseguint no és altra cosa que augmentar, dia rere dia, el deute
de la Universitat fins el punt que s'ha fet necessari demanar
préstecs a entitats bancàries i involucrar empreses externes en el
nostre finançament, fent de tot això un cercle de deutes que
desemboquen en la progressiva privatització de la nostra
Universitat.
Mentre hi hagen empreses
externes vinculades als nostres centres, és a dir, un finançament
privat, es generarà competitivitat entre les universitats. Per
aquest camí sols avancem cap al model “d'Universitat-empresa”.
Des del SEPC afirmem i
defensem que la Universitat ha de ser una eina de coneixement i
cultura. Denunciem que l’estudiant no podem ser tractat com uns
consumidors de coneixements ni tampoc com mers clients; les
estudiantes i els estudiants som persones crítiques en formació.
Davant aquestes
retallades, conseqüència dels vostres errors, defensem un model
d'ensenyament que ens permeta accedir als coneixements sense cap
trava acadèmica ni econòmica. La Universitat ha de ser d’accés
universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per
l’administració pública.
S’ha d’entendre la
Universitat com una Universitat plural, totalment horitzontal i
accessible a qualsevol ciutadà que vulga formar-se. La Universitat
ha arribat a un punt on es viu una situació financera precària, que
ja fa massa temps que arrossega. Aquests últims mesos, aquesta
situació s’ha vist accentuada per les retallades pressupostàries
imposades pel govern de la Generalitat. Aquestes retallades afecten
negativament l’ensenyament i, sobretot, afecten a la seua qualitat.
Així, ahir mateix es feia públic que la Universitat oferirà les
mateixes places per al curs 2012/2013 però reduirà grups docents.
És a dir, més alumnes per classe. Açò suposa, a més, acomiadar
uns 375 professors associats. Què se n'ha fet de la qualitat, senyor
Rector?
Trobem necessari que la
Universitat pressione i pare els peus a la Generalitat. Cal deixar
l'actual submissió i adoptar una postura activa que exigisca d'una
vegada per totes un compromís ferm de la Generalitat per saldar els
deutes amb la nostra Universitat, la de totes i tots.
Intervenció de la Claustral per la Facultat de Magisteri sobre el model d'ensenyament:
La situació de
l’ensenyament en general –i, en particular, de l’universitari-
ha arribat a un punt de no retorn; ens trobem davant d’una situació
greu, davant la qual cal replantejar-nos algunes bases i reformular
les nostres maneres de funcionar. Per això, en el seu informe, hem
trobat a faltar una major autocrítica i reflexió entorn a què s’ha
fet malament i cap on hem de guiar ara la nostra actuació.
Des del SEPC creiem que
parlar sobre el tipus d’universitat que volem implica parlar del
tipus d’ensenyament que volem. I parlar de l’ensenyament que
volem implica pensar en la societat per la qual lluitem.
Poden semblar o són
plantejaments massa grans, massa ambigus, gens concrets i amb nul
contingut pràctic ara per ara. No obstant, creiem que és important,
arribats al punt en què estem, no vindre-li a parlar de dades que
vostè coneix millor que nosaltres, ni de tot allò amagat rere el
procés de Bolonya i que poc a poc va fent-se palpable. No cal que
entre a repetir que l’EU2015 respon als intents mercantilitzadors
de l’ensenyament. Ho vam veure, sense anar més lluny, al passat
claustre, amb la proposta del grau d’emprenedoria. La Universitat
no pot començar a emetre títols PÚBLICS per ensenyament NO PÚBLICS
(i, amb això controlats per empreses i al servei dels interessos
d’aquestes). No cal que diguem tampoc que el model que proposa
l’EU2015 (a banda de que nosaltres subjectivament podem estar
d’acord o no; en aquest cas absolutament no) és objectivament
inviable.
El fracàs d’un dels
punts relacionats amb aquesta ja ha estat oficialment anunciat: el
Campus d’Excel·lència ha estat denegat, amb la qual cosa les
universitats públiques valencianes deixaran de percebre 7 milions
d’euros amb els quals comptàvem. No sé quines solucions es
preveuen per compensar aquests ingressos que finalment no obtindrem,
a banda dels ja anunciats (reducció de grups, reducció de plantilla
docent, etc ) que provoquen un perjudici directe a la qualitat de
l’ensenyament i als intents de renovació pedagògica amb què es
tractava de revestir al model de Bolonya.
Els documents que tracten
l’EU2015 són un full de ruta, una marcada declaració d’intencions
d’allò que es vol fer progressivament amb l’ensenyament:
distints processos i per distintes vies però que condueixen a un
mateix lloc: la privatització.
És cert que la
Universitat també té limitacions i que segurament no pot actuar
sempre com li agradaria, però crec que és un ens suficientment
potent i amb suficient responsabilitat social com per tindre una
política pròpia, més crítica i menys submisa als interessos dels
uns i dels altres.
Si fem una metàfora
visual podríem trobar una gran part de la societat estirant cap a un
costat, els poders polítics i econòmics estirant cap a un altre i
la Universitat limitant-se a “negociar”. Davant una situació tan
greu creiem que s’ha de fer per part de la Universitat i de tota la
comunitat universitària una oposició frontal.
Així, us convidem a
estirar amb nosaltres de la corda, a no quedar-vos al mig. Si és
així, estic segura que tota la gent que hem pujat abans ací dalt i
a tota la gent a qui estem ací representant ens tindreu al vostre
costat, per estirar junts en la mateixa direcció.
Intervenció conjunta del SEPC, BEA i Acontracorrent sobre les darreres mobilitzacions contra les retallades i l'actual situació de l'ensenyament; i sobre la resposta repressiva del govern espanyol. Intervé per part del SEPC el claustral per la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació:
CONTRA
LES RETALLADES
Ahir,
29 de febrer, la comunitat educativa vam realitzar una jornada de
vaga estudiantil i vam eixir al carrer, arribant a omplir València
amb un èxit que ni tn sols nosaltres ens esperàvem. No
ens ho esperàvem però des del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA),
Acontracorrent i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
(SEPC), ho entenem, l’actual context de crisi està sent la
justificació perfecta perquè els partits polítics posen el punt de
mira en els pilars del ja tradicional Estat del Benestar. No és
només la sanitat, no són només els serveis, no és només
l’educació, és tota una estratègia de tendència neoliberal que
recorda tan perillosament a altes èpoques. Així doncs, és
comprensible que l’alumnat, el professoat, i els pares i mares,
hagen eixit al carrer:
Ens
pugen les taxes un 7.5%. Curs rere curs, l’estudiantat valencià
estem patint un augment progressiu de les taxes que ha provocat,
entre altres, que els estudiants amb menys recursos econòmics es
troben amb serioses dificultats per poder seguir convenientment amb
els seus estudis.
La
generalitat no paga, s’ho ha gastat tot en esdeveniments i
corrupció. Al conjunt d’universitats del País Valencià se’ns
deuen més de 900 milions d’euros, dels quals a la Universitat de
València li’n deuen més de 290. Això ha dut a l’endeutament de
les universitats, que negocien amb pagaments promesos, i que acuulen
ja un deute d’interessos amb els bancs de més de 6 milions.
Un
model que és privatització. Els convocants de la vaga i de la
manifestació, temem pel futur de l’educació. Considerem que
l’Estratègia Universitària 2015 és un atac directe a la gestió
púbica i d’autonomia universitària de la nostra institució.
La
difusió entre l’opinió púbica, per part dels partits polítics
governants, del sobrepressupost que hi ha al sistema educatiu. Se’ns
acusa d’excesos amb els diners, d’inversions innecessàries i
s’intenta generar entre la societat el debat de que cal retallar en
educació. Eixes conseqüències ens ha dut entre d’altres coses, a
l’eliminació dels grups i l’acomiadament d’associats.
Veiem
un futur laboral ben negre, i és que ja és comú escoltar entre les
classes que tothom veu com a possibilitat haver-se’n d’anar a
estudiar forar. Amb una taxa d’atur juvenil al País Valencià de
més del 50%, els i les estudiants ens trobem abocats a emigrar del
nostre territori tot i tindre una formació completa. A llarg
termini, açò suposa una tragèdia pel nostre país i una economia
abocada a un menys qualificat i més precari.
Totes
estes raons, junt als problemes que porten arrosegant els col·legis
i els instituts, ens han dut a plantejar una jornada de vaga. Creiem
que l’educació ha de ser pública i de qualitat , que invertir en
la mateixa és invertir en futur i en un treball menys precari.
RESPECTE
A LES MOBILITZACIONS
Ahir
va ser 29F. Ahir va ser la data que tots els mitjans han començat a
situar en els seus pamflets d’immediatesa com la gran jornada de
lluita estudiantil. Però ahir va ser, només, 29F. Un dimecres més
en la nostra lluita. No estem al carrer perquè ho haja anunciat la
TV. Estem ací perquè tots i totes som plenament conscients de la
situació històrica que vivim. I no ens anem a anar quan els focus
s’apaguen i els locutors connecten amb el temps.
Podríem
narrar-vos una per una nostres reivindicacions més concretes.
Podríem parlar-vos dels impagaments que asfixien a col·legis,
instituts i universitats fins a extrems de mera supervivència, amb
centres on la mínima dignitat es manté mitjançant contribucions
voluntàries de docents i pares. Podríem explicar la marginació en
tot procés de presa de decisions dels i les estudiants i, cada
vegada més, de docents i treballadores de cada centre.
Podríem
enumerar aquests centres de formació professional on NO es por
formar a professionals, perquè no es disposa ni de material. Podríem
parlar de la nefasta i increïble llei d’autoritat del professorat
, ridiculitzada ahir per l’excercici de responsabilitat i maduresa
de milers de nosaltres. Podríem parlar-vos de milers de coses, de
milers de manques i problemes, particularitzats en cada institut, en
cada col·legi, en cada centre. Però ho hem fet ja en mil espais i
ahir va ser un moment diferent.
Potser
hages eixit al carrer llegint un” hastag” mediàtic. No ho sabem.
Però sigues estudiant, pare o mare, avi o àvia, o simplement
ciutadà o ciutadana, dir-te que ahir va ser només 29F. I avui és
1M. No volem haver-te vist ahir i que sentes que ja vas complir.
Volem veure’t demà i tots els dies.
Perquè,
companys i companyes, la qüestió que està en joc és massa
important. Açò no és, o no és solament, una resposta a la
repressió. La manifestació i vaga del 29F portava més d’un mes
convocada. Aquesta és una cita més en defensa d’un sistema públic
que alguns volen destruir. N’hi ha cops en que una societat no
entén la importància del que té fins que ho perd. De vegades són
aquells ciutadans i ciutadanes que no tenen aquest rang per ser
menors d’edat, els que han d’eixir al carrer i cridar-t’ho
perquè ho comprengues. Aquesta no és una mobilització estudiantil,
és social. Els impagaments no són una retallada simplement, són
també una política al servei d’aquest 1% que considera que el 99%
som, simplement, mercat i mercaderia.
Així,
pensem que la Universitat de València deuria ser pionera en la
defensa d'aquesta educació pública i de qualitat, i que no siga
còmplice de la desmantellament d'aquesta aprovant plans com
l'Estratègia Universitat 2015.
Ahir
va ser 29F, i si vas estar en nosaltres, gracies. Però demà la
lluita continuarà. I no estem ací simplement perquè ens paguen
demà la calefacció. Estem ací per defensar que som ciutadania, que
la riquesa social és col·lectiva i no privatitzada, que som una
inversió que retorna al col·lectiu molt més del que s'inverteix en
ella. Estem ací per defendre que els drets educatius i, que ningú
ho perda de vista, el dret a viure o morir segons el sistema sanitari
públic o privat, no pot determinar-se amb un bitllet.
Ahir
va ser 29F. Avui és 1M. Demà serà 2M. I així es definirà el
nostre futur. Així, exigim al claustre que es posicione a favor de
aquestes mobilitzacions estudiantils.
I
saps, vius, assegues, notes, pateixes, que el que t'estem explicant
és cert. En el 29F i en cadascun dels dies següents definim el
nostre futur. En el carrer, en les aules, en els hospitals, en el
treball, en els bars i en les cases. En tots els espais.
T’esperem
demà.
SOBRE
LA REPRESSIÓ
Si
bé estem acostumats a tot tipus de repressió (lingüística, amb
amenaces, etc), la que hem patit estos últims dies ha sigut de caire
violent i físic. La policia ha exercit contra els estudiants una
violència il·legítima, brutal, desmesurada i injustificada. Però
va més enllà: els detinguts han estat més de trenta hores
alimentant-se de galletetes i sense poder dormir pels continus canvis
de calabós.
Cal
dir que la violència apareix en el moment en què arriba la policia.
No mai els estudiants hem fet cap mobilització violenta. Solament
hem eixit al carrer a exigir allò que ens pertoca.
Tot
plegat obeeix a la política d’un estat gens democràtic i
palesament autoritari que reprimeix qui no segueix la seua lògica
neoliberal. Tot plegat respon també a uns caps polítics i policíacs
que són hereus del franquisme. Parle d’Antonio Moreno, que prové
de la Brigada Politicosocial del franquisme i que ens considera, als
estudiants, el seu enemic. Així mateix, és un motiu clar de a
repressió patida, el tarannà violent i autoritari de la delegada de
Govern, Sánchez de León, de la qual demanem la dimissió immediata.
Demanem
imperativament la depuració de responsabilitats de les autoritats
pertinents, car s’ha vist clar el seu descrèdit. No volem que tot
quede en un no-res. Ja està bé d’impunitat política i policíaca.
Volem
deixar clar que cal que estiguem tots junts. Tots junts per poder
exigir més fermament la retirada total dels càrrecs que se’ls
imputen als nostres companys detinguts. Uns càrrecs que entenem són
totalment injustificats, greus i arbitraris. Per tot això, exigim
una major implicació de la institució i de cadascun dels seus
estaments.
En
resum, front a tota aquesta violència exercida contra el jovent –al
més pur estil d’un estat totalitari-, els estudiants estem units i
exigim la depuració de responsabilitats, la retirada de tots els
càrrecs dels estudiants detinguts i més implicació de tota la
comunitat universitària fins aconseguir la retirada dels càrrecs ja
esmentada i un vertader ensenyament públic, de qualitat i
íntegrament finançat per l’administració pública.
