dissabte, 3 de març del 2012

Intervencions del SEPC al Clasutre 1 de març de 2012

Intervenció de la claustral per la Facultat de Geografia i Història sobre l'actual situació econòmica de la Universitat de València: 

L'actual situació de crisi econòmica en què ens trobem està suposant importants retallades i reformes educatives en la nostra Universitat. Davant aquesta situació econòmica tant negativa, la pròpia Universitat ha començat a desenvolupar diverses retallades que ens afecten, en primer lloc i principalment, a les estudiantes i als estudiants.
.
Així, des del SEPC volem denunciar la postura merament negociadora que està adoptant la Universitat amb la Generalitat. Exigim que l'equip rectoral deixe d'adoptar aquesta actitud de submissió perquè el que està aconseguint no és altra cosa que augmentar, dia rere dia, el deute de la Universitat fins el punt que s'ha fet necessari demanar préstecs a entitats bancàries i involucrar empreses externes en el nostre finançament, fent de tot això un cercle de deutes que desemboquen en la progressiva privatització de la nostra Universitat.

Mentre hi hagen empreses externes vinculades als nostres centres, és a dir, un finançament privat, es generarà competitivitat entre les universitats. Per aquest camí sols avancem cap al model “d'Universitat-empresa”.

Des del SEPC afirmem i defensem que la Universitat ha de ser una eina de coneixement i cultura. Denunciem que l’estudiant no podem ser tractat com uns consumidors de coneixements ni tampoc com mers clients; les estudiantes i els estudiants som persones crítiques en formació.

Davant aquestes retallades, conseqüència dels vostres errors, defensem un model d'ensenyament que ens permeta accedir als coneixements sense cap trava acadèmica ni econòmica. La Universitat ha de ser d’accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l’administració pública.

S’ha d’entendre la Universitat com una Universitat plural, totalment horitzontal i accessible a qualsevol ciutadà que vulga formar-se. La Universitat ha arribat a un punt on es viu una situació financera precària, que ja fa massa temps que arrossega. Aquests últims mesos, aquesta situació s’ha vist accentuada per les retallades pressupostàries imposades pel govern de la Generalitat. Aquestes retallades afecten negativament l’ensenyament i, sobretot, afecten a la seua qualitat. Així, ahir mateix es feia públic que la Universitat oferirà les mateixes places per al curs 2012/2013 però reduirà grups docents. És a dir, més alumnes per classe. Açò suposa, a més, acomiadar uns 375 professors associats. Què se n'ha fet de la qualitat, senyor Rector?
Trobem necessari que la Universitat pressione i pare els peus a la Generalitat. Cal deixar l'actual submissió i adoptar una postura activa que exigisca d'una vegada per totes un compromís ferm de la Generalitat per saldar els deutes amb la nostra Universitat, la de totes i tots. 


Intervenció de la Claustral per la Facultat de Magisteri sobre el model d'ensenyament

La situació de l’ensenyament en general –i, en particular, de l’universitari- ha arribat a un punt de no retorn; ens trobem davant d’una situació greu, davant la qual cal replantejar-nos algunes bases i reformular les nostres maneres de funcionar. Per això, en el seu informe, hem trobat a faltar una major autocrítica i reflexió entorn a què s’ha fet malament i cap on hem de guiar ara la nostra actuació.

Des del SEPC creiem que parlar sobre el tipus d’universitat que volem implica parlar del tipus d’ensenyament que volem. I parlar de l’ensenyament que volem implica pensar en la societat per la qual lluitem.

Poden semblar o són plantejaments massa grans, massa ambigus, gens concrets i amb nul contingut pràctic ara per ara. No obstant, creiem que és important, arribats al punt en què estem, no vindre-li a parlar de dades que vostè coneix millor que nosaltres, ni de tot allò amagat rere el procés de Bolonya i que poc a poc va fent-se palpable. No cal que entre a repetir que l’EU2015 respon als intents mercantilitzadors de l’ensenyament. Ho vam veure, sense anar més lluny, al passat claustre, amb la proposta del grau d’emprenedoria. La Universitat no pot començar a emetre títols PÚBLICS per ensenyament NO PÚBLICS (i, amb això controlats per empreses i al servei dels interessos d’aquestes). No cal que diguem tampoc que el model que proposa l’EU2015 (a banda de que nosaltres subjectivament podem estar d’acord o no; en aquest cas absolutament no) és objectivament inviable.

El fracàs d’un dels punts relacionats amb aquesta ja ha estat oficialment anunciat: el Campus d’Excel·lència ha estat denegat, amb la qual cosa les universitats públiques valencianes deixaran de percebre 7 milions d’euros amb els quals comptàvem. No sé quines solucions es preveuen per compensar aquests ingressos que finalment no obtindrem, a banda dels ja anunciats (reducció de grups, reducció de plantilla docent, etc ) que provoquen un perjudici directe a la qualitat de l’ensenyament i als intents de renovació pedagògica amb què es tractava de revestir al model de Bolonya.

Els documents que tracten l’EU2015 són un full de ruta, una marcada declaració d’intencions d’allò que es vol fer progressivament amb l’ensenyament: distints processos i per distintes vies però que condueixen a un mateix lloc: la privatització.

És cert que la Universitat també té limitacions i que segurament no pot actuar sempre com li agradaria, però crec que és un ens suficientment potent i amb suficient responsabilitat social com per tindre una política pròpia, més crítica i menys submisa als interessos dels uns i dels altres.

Si fem una metàfora visual podríem trobar una gran part de la societat estirant cap a un costat, els poders polítics i econòmics estirant cap a un altre i la Universitat limitant-se a “negociar”. Davant una situació tan greu creiem que s’ha de fer per part de la Universitat i de tota la comunitat universitària una oposició frontal.

Així, us convidem a estirar amb nosaltres de la corda, a no quedar-vos al mig. Si és així, estic segura que tota la gent que hem pujat abans ací dalt i a tota la gent a qui estem ací representant ens tindreu al vostre costat, per estirar junts en la mateixa direcció. 

Intervenció conjunta del SEPC, BEA i Acontracorrent sobre les darreres mobilitzacions contra les retallades i l'actual situació de l'ensenyament; i sobre la resposta repressiva del govern espanyol. Intervé per part del SEPC el claustral per la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació: 

CONTRA LES RETALLADES

Ahir, 29 de febrer, la comunitat educativa vam realitzar una jornada de vaga estudiantil i vam eixir al carrer, arribant a omplir València amb un èxit que ni tn sols nosaltres ens esperàvem. No ens ho esperàvem però des del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), Acontracorrent i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), ho entenem, l’actual context de crisi està sent la justificació perfecta perquè els partits polítics posen el punt de mira en els pilars del ja tradicional Estat del Benestar. No és només la sanitat, no són només els serveis, no és només l’educació, és tota una estratègia de tendència neoliberal que recorda tan perillosament a altes èpoques. Així doncs, és comprensible que l’alumnat, el professoat, i els pares i mares, hagen eixit al carrer:

Ens pugen les taxes un 7.5%. Curs rere curs, l’estudiantat valencià estem patint un augment progressiu de les taxes que ha provocat, entre altres, que els estudiants amb menys recursos econòmics es troben amb serioses dificultats per poder seguir convenientment amb els seus estudis.

La generalitat no paga, s’ho ha gastat tot en esdeveniments i corrupció. Al conjunt d’universitats del País Valencià se’ns deuen més de 900 milions d’euros, dels quals a la Universitat de València li’n deuen més de 290. Això ha dut a l’endeutament de les universitats, que negocien amb pagaments promesos, i que acuulen ja un deute d’interessos amb els bancs de més de 6 milions.

Un model que és privatització. Els convocants de la vaga i de la manifestació, temem pel futur de l’educació. Considerem que l’Estratègia Universitària 2015 és un atac directe a la gestió púbica i d’autonomia universitària de la nostra institució.

La difusió entre l’opinió púbica, per part dels partits polítics governants, del sobrepressupost que hi ha al sistema educatiu. Se’ns acusa d’excesos amb els diners, d’inversions innecessàries i s’intenta generar entre la societat el debat de que cal retallar en educació. Eixes conseqüències ens ha dut entre d’altres coses, a l’eliminació dels grups i l’acomiadament d’associats.

Veiem un futur laboral ben negre, i és que ja és comú escoltar entre les classes que tothom veu com a possibilitat haver-se’n d’anar a estudiar forar. Amb una taxa d’atur juvenil al País Valencià de més del 50%, els i les estudiants ens trobem abocats a emigrar del nostre territori tot i tindre una formació completa. A llarg termini, açò suposa una tragèdia pel nostre país i una economia abocada a un menys qualificat i més precari.

Totes estes raons, junt als problemes que porten arrosegant els col·legis i els instituts, ens han dut a plantejar una jornada de vaga. Creiem que l’educació ha de ser pública i de qualitat , que invertir en la mateixa és invertir en futur i en un treball menys precari.

RESPECTE A LES MOBILITZACIONS

Ahir va ser 29F. Ahir va ser la data que tots els mitjans han començat a situar en els seus pamflets d’immediatesa com la gran jornada de lluita estudiantil. Però ahir va ser, només, 29F. Un dimecres més en la nostra lluita. No estem al carrer perquè ho haja anunciat la TV. Estem ací perquè tots i totes som plenament conscients de la situació històrica que vivim. I no ens anem a anar quan els focus s’apaguen i els locutors connecten amb el temps.

Podríem narrar-vos una per una nostres reivindicacions més concretes. Podríem parlar-vos dels impagaments que asfixien a col·legis, instituts i universitats fins a extrems de mera supervivència, amb centres on la mínima dignitat es manté mitjançant contribucions voluntàries de docents i pares. Podríem explicar la marginació en tot procés de presa de decisions dels i les estudiants i, cada vegada més, de docents i treballadores de cada centre.

Podríem enumerar aquests centres de formació professional on NO es por formar a professionals, perquè no es disposa ni de material. Podríem parlar de la nefasta i increïble llei d’autoritat del professorat , ridiculitzada ahir per l’excercici de responsabilitat i maduresa de milers de nosaltres. Podríem parlar-vos de milers de coses, de milers de manques i problemes, particularitzats en cada institut, en cada col·legi, en cada centre. Però ho hem fet ja en mil espais i ahir va ser un moment diferent.

Potser hages eixit al carrer llegint un” hastag” mediàtic. No ho sabem. Però sigues estudiant, pare o mare, avi o àvia, o simplement ciutadà o ciutadana, dir-te que ahir va ser només 29F. I avui és 1M. No volem haver-te vist ahir i que sentes que ja vas complir. Volem veure’t demà i tots els dies. 
 
Perquè, companys i companyes, la qüestió que està en joc és massa important. Açò no és, o no és solament, una resposta a la repressió. La manifestació i vaga del 29F portava més d’un mes convocada. Aquesta és una cita més en defensa d’un sistema públic que alguns volen destruir. N’hi ha cops en que una societat no entén la importància del que té fins que ho perd. De vegades són aquells ciutadans i ciutadanes que no tenen aquest rang per ser menors d’edat, els que han d’eixir al carrer i cridar-t’ho perquè ho comprengues. Aquesta no és una mobilització estudiantil, és social. Els impagaments no són una retallada simplement, són també una política al servei d’aquest 1% que considera que el 99% som, simplement, mercat i mercaderia.

Així, pensem que la Universitat de València deuria ser pionera en la defensa d'aquesta educació pública i de qualitat, i que no siga còmplice de la desmantellament d'aquesta aprovant plans com l'Estratègia Universitat 2015.

Ahir va ser 29F, i si vas estar en nosaltres, gracies. Però demà la lluita continuarà. I no estem ací simplement perquè ens paguen demà la calefacció. Estem ací per defensar que som ciutadania, que la riquesa social és col·lectiva i no privatitzada, que som una inversió que retorna al col·lectiu molt més del que s'inverteix en ella. Estem ací per defendre que els drets educatius i, que ningú ho perda de vista, el dret a viure o morir segons el sistema sanitari públic o privat, no pot determinar-se amb un bitllet.

Ahir va ser 29F. Avui és 1M. Demà serà 2M. I així es definirà el nostre futur. Així, exigim al claustre que es posicione a favor de aquestes mobilitzacions estudiantils.

I saps, vius, assegues, notes, pateixes, que el que t'estem explicant és cert. En el 29F i en cadascun dels dies següents definim el nostre futur. En el carrer, en les aules, en els hospitals, en el treball, en els bars i en les cases. En tots els espais.
T’esperem demà.

SOBRE LA REPRESSIÓ

Si bé estem acostumats a tot tipus de repressió (lingüística, amb amenaces, etc), la que hem patit estos últims dies ha sigut de caire violent i físic. La policia ha exercit contra els estudiants una violència il·legítima, brutal, desmesurada i injustificada. Però va més enllà: els detinguts han estat més de trenta hores alimentant-se de galletetes i sense poder dormir pels continus canvis de calabós.

Cal dir que la violència apareix en el moment en què arriba la policia. No mai els estudiants hem fet cap mobilització violenta. Solament hem eixit al carrer a exigir allò que ens pertoca.

Tot plegat obeeix a la política d’un estat gens democràtic i palesament autoritari que reprimeix qui no segueix la seua lògica neoliberal. Tot plegat respon també a uns caps polítics i policíacs que són hereus del franquisme. Parle d’Antonio Moreno, que prové de la Brigada Politicosocial del franquisme i que ens considera, als estudiants, el seu enemic. Així mateix, és un motiu clar de a repressió patida, el tarannà violent i autoritari de la delegada de Govern, Sánchez de León, de la qual demanem la dimissió immediata.

Demanem imperativament la depuració de responsabilitats de les autoritats pertinents, car s’ha vist clar el seu descrèdit. No volem que tot quede en un no-res. Ja està bé d’impunitat política i policíaca.

Volem deixar clar que cal que estiguem tots junts. Tots junts per poder exigir més fermament la retirada total dels càrrecs que se’ls imputen als nostres companys detinguts. Uns càrrecs que entenem són totalment injustificats, greus i arbitraris. Per tot això, exigim una major implicació de la institució i de cadascun dels seus estaments.

En resum, front a tota aquesta violència exercida contra el jovent –al més pur estil d’un estat totalitari-, els estudiants estem units i exigim la depuració de responsabilitats, la retirada de tots els càrrecs dels estudiants detinguts i més implicació de tota la comunitat universitària fins aconseguir la retirada dels càrrecs ja esmentada i un vertader ensenyament públic, de qualitat i íntegrament finançat per l’administració pública.