Per parlar de violència de gènere
creiem que el més coherent és, en primer lloc, saber a què fem
al·lusió. De fet, en general, pensem conèixer-ne el significat,
però en la pràctica, algunes vegades no sabem delimitar fins on ha
d'arribar el to d'una conversa, quin ha d'ésser el límit del
contingut d'unes paraules que fereixen, el de la carícia d'una mà
per la qual sentim rebuig i on comença allò que anomenem violència
de gènere. Tot just aquesta mateixa confusió entre què és i què
no és, ens fa veure que la nostra societat té aquest tipus de
violència massa arrelada, massa assimilada, massa socialitzada,
massa normalitzada... Però, realment, de què estem parlant? L'ONU
la defineix com: “tot acte de violència sexista que té com a
resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi
les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibrertat,
tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada”.
D'aquesta manera, la violència de
gènere és la punta visible de l'iceberg que constitueix la societat
patriarcal en la què vivim. No es tracta d'accions irracionals, de
persones concretes en moments concrets, no. No són fet aïllats o
circumstancials, no. Aquestes accions són el producte d'un preoblema
molt més ampli: la construcció social patriarcal, la nostra encara
societat masclista on la violència de gènere només n'és la cara
més greu i visible, una dura mostra del caràcter encara imperant
d'aquest sistema anacrònic. Tot amb tot, per entendre-la i per poder
fer el primer pas per donar-li solució, l'hem de concebre com el que
és, una qüestió estructural de la nosta societat. Perquè no hem
de passar per alt que el problema de fons no és que un home pegue
una dona -aquesta seria una anàlisi ben simplista-, sinó que quan
un home pega una dona ho fa perquè es creu amb poder sobre ella, de
dominar-la, de sotmetre-la.
El patriarcat està caracteritzat per
atorgar la màxima autoritat social i política a la figura de l'home
adult i heterosexual, provocant l'establiment de relacions de
dominació d'homes sobre dones, d'heterosexuals sobre homosexuals i
transexuals, de pares sobre fills i filles. Aquest sistema
sexe-gènere que estableix el patriarcat i que provoca una divisió
sexual del treball reproductiu (dones) i productiu (homes) és,
doncs, el fruit social que predetermina rols i estereotips a seguir.
Aquesta socialització del gènere és l'expressió fàctica del que
es coneix com patriarcat de consentiment, i és la forma més subtil
de perpetuació d'aquest sistema dominat pels homes.
En el benentès que aquests estereotips
i rols de gènere vénen definits pels diferents agents
socialitzadors: la família, l'escola, la religió, els mitjans de
comunicació o la cultura popular, entenem que és d'ells per on
s'han d'introduir els canvis que duguen a la fi de l'opressió de les
dones en totes les seues formes més o menys visibles. La violència
de gènere, com a expressió més notòria, no és un comportament
natural, sinó un comportament après, socialitzat i que, com a tal,
es pot reaprendre, reeducar, resocialitzar. L'eina per fer-ho està
en les nostres mans i la solució n'és l'educació en majúscules.
Calen projectes de coeducació a les escoles, instituts i
universitats que potencien i garantisquen la igualtat real
d'oportunitats, l'eliminació de qualsevol discriminació per raons
de sexe, i que sensibilitzen la comunitat educativa en la perspectiva
de gènere. Entre totes hem d'acabar amb la socialització del gènere
i promoure nous models de relacions sexoafectives que es desvinculen
dels models tradicionals imposats per una cultura i religions
patriarcals.
Per tot el que hem manifestat i, per
tant, per lluitar i alçar la veu contra aquesta societat sexista i
patriarcal, el divendres 25 de novembre ens veiem amb l'oblicació
d'eixir al carrer, cridar ben fort i fer-ho sobretot per aquelles que
ja no poden perquè les seues veus han estat anul·lades, apagades,
silenciades per un home: algunes, per un temps; altres, per sempre.
Sindicat d'Estudiants dels Països
Catalans